E.Vilarasau i M.Iscla, el YING i el YANG a #Barcelona al TNC

Tres anys després d’estrenar al Teatre Nacional de Catalunya Lluny de Nuuk dintre del T6 Pere Riera torna de nou amb una història que emociona des d’un primer moment amb Barcelona ara a la Sala Gran del TNC.

Ens situem dintre dels bombardejos aeris de Barcelona de març de 1938, entre el 16 i 18 part de l’aviació italiana i alemanya des de les seves bases de Mallorca van causar entre 880 i 1.300 morts entre la població civil.

Escena de Barcelona

Ens situem amb 3 actes diferents. Desenvolupat durant un sol dia (matí, tarda i nit del març del 38).

Amb una escenografia magnífica, que ens situa en una casa modernista de Barcelona, amb un piano (part essencial de la última part de l’obra) i donant a entendre que estem davant la societat burgesa de Barcelona.

Dintre d’aquest marc ens situem en dues trames, la de dues amigues que es retroben i els punt de vista dels ciutadans que es troben en un bàndol o l’altre, i amb diferents opcions contraposades.

Programa de BarcelonaAmb una història de llàgrima emocional (en la primera part) i llàgrima sentimental (en la segona part); Pere Riera ens fa deixar algun somriure amb les frases i rèpliques que Míriam Iscla ens deixa caure durant l’obra.

Una obra coral com poques, on cada protagonista té la seva pròpia història a explicar. Sense trames per omplir el que dura l’obra. S’ha vist un bon treball a l’hora de dirigir els actors, en tot moment estant atents encara que no siguin els protagonistes de l’escena.

Difícil indicar quina actriu o actor m’ha agradat més. La veritat és que m’han agradat tots.

El públic totalment emocionat, aplaudint amb ganes i dret com poques vegades he vist.

I, durant tota l’obra, escenes  entre Núria (Míriam Iscla) i Elena (Emma Vilarasau), que es veu l’espurna entre els dos personatjes. Quan recorden la seva etapa de joves llibertàries a la universitat o les seves primeres manifestacions de feminisme, fins al ball finals de les dues, un tango totalment explosiu.

Barcelona

Direcció
Pere Riera

TNC

TNC

Repartiment

Míriam Iscla
Emma Vilarasau
Jordi Banacolocha
Anna Moliner
Pep Planas
Pepa López
Carlos Cuevas
Joan Carreras

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en postfuncio, Teatre, Teatre Nacional i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a E.Vilarasau i M.Iscla, el YING i el YANG a #Barcelona al TNC

  1. Retroenllaç: Nominats Premis Butaca, Primeres impressions? | Inquietuds de @funkyover

Deixa un comentari