La Odisea de Homero, segons El Brujo
Aquest cop vaig anar al Teatre Condal condicionat per un nom Rafael Álvarez “El Brujo”.
Ens trobem amb una versió lliure de l’aventura del llegendari heroi de la mitologia grega. I la veritat és que molt lliure. Amb pincellades sobre la situació actual del pais, del rei, l’IVA,.. tot amb un humor que no he vist en cap moment connectant amb el meu estil.
La sorpresa va ser veure com el públic s’ho ha passat força bé, tenint en compte que ha estat un públic fidel a Rafael Álvarez. Amb una obació intensa, i públic d’en peus.
Ens trobem amb una versió lliure de l’aventura del llegendari heroi de la mitologia grega. I la veritat és que molt lliure.
Hi tenim dues parts en aquest monòlegs, la de la història grega (per la meva opinió la millor) i la part de les interrupcions que a vegades (per no dir sempre) venen en compte.
S’ha de dir que l’acompanya un parell de músics totalment desaprofitats.
Durant la funció és pot veure l’actor totalment entregat al públic, i el més difícil amb una mostra d’apropament i accessibilitat que el públic agraeix. Com un joglar ens explica l’arribada a la illa de la deessa Calipso, la fugida de la cova i l’engany a Polifemo amb uns gags que al·ludeix a diferents personatges d’actualitat. Si no vaig errat tenim Shakira, Piqué, Mario Vaquerizo, Rajoy, el Rei, la Princesa, Urdangarin,… amb una peculiar versió .
Direcció:
Rafael Álvarez
Direcció musical:
Javier Alejano
Repartiment:
Rafael Álvarez “El Brujo
Inquietuds 