La persona rere del nas vermell
Tres pallasos, sense rumb i amb la tristor per endavant. Una obra tendra, simple i sense gaire moviment escènic que captiva des d’un primer moment. Tres actors en el seu pitjor moment, ens presenten la màgia del clown.
Sense fomentar la risa, un gestos (a vegades cruels) van creen petits moments que el públic aplaudeix i riu. Aquell nen amagat que tenim tots, surt sense cap tipus de problema.
Moments per recordar, com la de les llaunes de cervesa. Entre gag de sempre, i el gag memorable de les fonts màgiques.
I personalment, quan em van donar l’entrada a l’espectacle per poder-ho veure a la pista gran, davant tot el públic va ser molt emotiu. Van actuar directament per a mi. I aquell nen que tenia dormit, va despertar en el primer instant. Amb la bossa de crispetes, vaig ser com un altre nen. Aquí neix la màgia del circ. Quan deixen de ser aquell adults per convertir-nos en menuts.
Sense paraules, amb l’expressió Leandre i la Companyia La Tal han fet una obra totalment divertida i tendra a l’hora. Una d’aquelles joies, que vols repetir i que no desaparegui de la cartellera.
La nostàlgia s’apodera de nosaltres amb la interpretació d’aquest actors i una direcció precisa en tot moment.
Aquests pallassos no fan riure, no parlen, únicament viuen. A partir d’aquesta vida, de la tristor que treuen, ens ensenyen un espectacle íntim. Tenen un domini dels silencis, del gag, de les mirades entre ells que captiva. Ens retransmet un dinamisme amb el tempos que succeeix fora de l’escenari.
El gag o la màgia del vals amb fonts màgiques de cervesa queda al record. Des del’inici del somriure, les rialles i posteriorment de l’emoció d’aquest joc; és el que m’en portaré dintre meu.
Direcció:
Leandre Ribera
Repartiment:
Enric Casso
Jordi Magdaleno
Leandre Ribera
Inquietuds 