Repartiment:
José Luis Mosquera
Jaime Zatarain
Christian Escudero
Juan Carlos Martín
Sylvia Parejo
Teresa Ferrer
Aminata Sow
Començo amb el que tothom sap, un musical procedent del West End londinenc i basat en una pel·lícula australiana dels anys 90 on dona veus als transformistes i transexuals d’una forma molt acurada. Ara ha vingut la febre de rescatar èxits passats per fer el salt als escenaris.
I ens trobem amb una road-movie amb autocar inclós. Tot i que la posada en escena és molt àgil, amb grans coreografies i un muntatge on s’ha de destacar el disseny de vestuari, ens quedem amb això i poc més. Estilisme impossible, perruques, purpurina i plataformes. Hi ha números que treuen un gran partit de tot el vestuari.
En la part musical, tot i no tenir cap tema propi, tot el que podem escoltar és la música disco. Una banda sonora Gloria Gaynor, Pep Shop Boys, Tina Turner, Madonna, etc … Bona selecció per el record i executada amb força talent quan les canten en directe i per les 3 Dives que s’han penjat dalt de l’escenari durant les seves actuacions. Segurament la part més agradable de l’espectacle.
Però la part de text, queda molt per treballar. Amb un humor que no connecta amb el meu estil, ni en aquells moments que vols desconnectar i directament pasar-t’ho bé.
S’ha de dir que va ser un èxit per gran part del públic, d’en peus al finalitzar el musical. Pot ser un èxit durant aquestes dates que s’apropen, tot i que personalment no repetirem.
Inquietuds 