Una química entre dos actors existent al primer minut #ElCrèdit

El Crèdit al Teatre Villarroel

S’ha de dir que el nom de Jordi Galceran és un èxit assegurat. Tenim “El Métode Grönholm”, “Gaudí” i “Burundanga” per demostrar-ho.

Hi tenim química entre Jordi Boixaderas i Jordi Bosch, és la primera impressió que he tret un cop finalitzada l’obra.

Ens trobem amb un text ple d’humor, de bons diàlegs i d’unes repliques efectives. Tot amb unes interpretacions de dos bons actors. El text juga amb les paraules, amb un toc d’ironia i constants girs a la història que ens explica. 

Aquesta comèdia s’ha treballat amb força, i la paraula és el gran protagonista.

L’escenografia giratòria ha estat tot un encert, ja que pots veure tota l’obra sense perdre res. Una taula i dues cadires en un escenari fix, pots veure l’obra amb un dels actors d’esquena en tot moment. Tot un encert aquesta escenografia.

S’ha de dir que “El Crèdit” no sembla a l’alçada de la seva obra “El mètode  Gronholm”, que es va representar durant varies temporades a Barcelona i que desprès es va expandir.

Com a mínim, una de les coses que em va agradar es veure de nou la Sala Villarroel totalment plena. I amb el luxe de poder veure uns 50 adolescents que (segurament obligats per l’institut) van poder riure durant tota la funció.

El text va ser el guanyador de la primera edició del Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta, competició que va propiciar la creació de textos com “Smiley”, “Red Pontiac” o “La nostra Champions particular”, que hem pogut gaudir als diferents escenaris catalans al llarg dels últims mesos.

 

 

Autor:
Jordi Galceran

Direcció:
Sergi Belbel

Repartiment:
Jordi Boixaderas
Jordi Bosch