Viatgem a la nostra infantesa? Aquellos dias azules

Pot ser degut a que fa dies que no vaig al teatre, però he de dir que he passat una bona estona amb aquest “Aquellos días azules” al Teatre Maldà.

Uns rècords per la infància a partir de l’últim vers que Antonio Machado va escriure i va ser trobat en el seu abric després de la seva mort; tal com expliquen ells mateixos durant l’obra.

Amb poca escenografia, ens endinsa en les diferents escenes de la infància de qualsevol de nosaltres. Es pot dir que ens trobem amb petites històries amb un fil conductor.

Al final el que provoca és una gran emoció i complicitat amb el públic. Tant amb les escenes teatrals, com amb els moments musicals. La veritat és que ens trobem amb diferents genials.

Tenim la intenció de realitzar la primera cançó escatològica i antològica (no direm en quin gènere).

Una versió de Paraules d’amor de J.M.Serrat, com a declaració d’intencions.

Per cert, la millor forma de tenir apagats els mòbils, alarmes, … l’he vist al Círcol Maldà amb aquesta funció.

Els actors molt correctes, amb molt bona veu i ben dirigits. Tant Jordi Llovet, Joan Solé i Robert González sorprenen per la seva conpenetració entre ells, i demostren l’agilitat que hi ha en els seus diàlegs amb foça naturalitat.

 

Dramatúrgia i Direcció:
Marc Artigau i Queralt

Repartiment:
Robert González
Jordi Llovet
Joan Solé