MAMMON al Teatre LLiure

Dramaturgia i Direcció:
Nao Albet
Marcel Borràs

Repartiment:
Nao Albet
Javier Beltrán
Paula Blanco
Marcel Borràs
Mima Riera
Manel Sans
I pensar que fa uns dies comentava que semblava que teníem una temporada teatral sense sorpreses. I vaig al Teatre Lliure, i em trobo amb aquesta gratificant sorpresa.

Inicialment s’ha demanat a cinc creadors, Nao Albet, Marcel Borràs, Iván Morales, David Selvas i Victòria Szpunberg, que facin tres propostes sota el mateix signe “estem disposats a fer-ho tot pels diners?”.

El primer que em ve al cap al pensar el que he vist al Teatre Lliure és creació i bogeria, però tot amb molt bona feina.

Una obra que amb els referents a Q. Tarantino. Tant en la seva trama, el seu desenvolupament i en petites picades d’ullet.

Jugant en tot moment amb les filmacions que s’han realitzat, ens endinsem en un joc ple de ritme i energia. La veritat és que millor no donar gaires pistes de que anireu a veure, i deixar-se sorprendre fins al final (al menys en aquesta primera part).

Una de les escenes que us atraparà d’inici a fi, és la partida de cartes (amb la complicitat del públic). Ens fa proper l’espectacle, te’l creus i a més, et fiques en escena i entres sense que t’adonis en el seu joc. Ja us dic, que no té res a veure amb la fotografia que acompanya.

La meva recomanació és que aneu a veure-ho l’abans possible per dues raons. La primera que no us esguerrin el final de l’obra. I la segona, que quan s’escampi el boca-orella podeu trobar-vos sense entrades.

I penseu que encara teniu dues entregues més amb el protagonista…