Psicosi de les 4.48

Direcció:
Moisès Maicas
Iván Morales

Repartiment:
Anna Alarcón

Davant les recomanacions que he escoltat d’aquesta obra, el primer que he de comentar és que s’han quedat curts.

Psicosi de les 4.48 explora la regió de la ment que la majoria d’éssers humans desitjaria no haver de visitar mai, però de la qual moltes persones no poden escapar. El fet que l’obra fos escrita quan Sarah Kane patia una depressió profunda, una circumstància més destructiva que creativa, demostra l’acte de generositat de l’autora.

Un monòleg amb una gran Anna Alarcón. Tot i ser una peça complicada, i que a vegades és difícil entrar; l’Anna s’ho fa seu des d’un primer moment. Amb una gran força interpretativa, ens transporta en la seva pròpia història. La història d’una dona que cau en una depressió i com va passant per els diferents estats.

Entrem en la bogeria  d’una dona i el seu patiment. A la vegada que ens fa veure la idea del suïcidi en tot moment. La força de la paraula ens fa veure la debilitat que la protagonista va sucumbint.

La part de l’escenografia senzill i que crida l’atenció la cadira al fons. Una cadira d’execució (diguem el garrote vil o la més americanitzada elèctrica) que t’entra angoixa cada cop que veiem a la protagonista.

Tot i ser un text difícil, crec que és totalment recomanable.