Autor:
Guillem Clua i Jordi Cornudella
Dirección:
Elisenda Roca
Dirección musical:
Andreu Gallen
Reparto:
Abel Folk, Mercè Martínez, Mone Teruel i Marc Pujol
Poques vegades m’ha passat que tingui que marxar a corre-cuita del teatre, però els horaris de RENFE manen per tornar a casa. I aquest cop m’hagués agradat felicitar tant als actors com als responsables d’aquesta obra (Guillem Clua i Elisenda Roca).
Guillem Clua ha deixat endarrere la història d’amor a través d’un fil vermell (la premiada Smiley) per endinsar-nos en una historia d’amor-desamor a través de la línia verda del metro. I tot a ritme de musical.
Si amb Smiley parlàvem d’amor i de com trobar a la teva mitja taronja, ara amb 73 raons parlen de relacions però sense aquell concepte del tot romàntic
Lletres que t’expliquen part de la història, d’una forma propera i actual. A més amb la visió dels pares de la parella per ficar-hi cullerada de tant en tant. Poc és pot dir de la veu dels protagonistes, ja els havíem escoltat i tenen una tècnica genial.
Una escenografia efectiva, on podem trobar-nos en un pis, en el carrer o directament en la estació/vagó del metro.
Li he trobat a faltar una cosa amb aquest musical, que en la majoria dels que he vist sempre existeix. Una cançó estrella, una cançó que se’t fiqui al cap i que no puguis oblidar-te. I ha dos intents, però s’ha de dir que no m’he quedat amb aquesta sensació de buit.
Tot i això, s’ha de dir que amb els seus alts i baixos m’ha agradat. Recomanable!!
Retroenllaç: La Llista de Novembre | Inquietuds