Ragazzo

ragazzo.jpg

Autor:
Lali Álvarez.

Direcció:
Lali Álvarez.

Repartiment:
Oriol Pla.

L’espera ha valgut la pena. Per un moment em creia que amb tantes expectatives podria quedar-se en poca cosa, però no ha estat així.

Vaig sortir enamorat de com ens ha explicat la història, a més l’Oriol transmet en tot moment la veu del personatge i t’ho creus. Amb una bona il·luminació que fa efectiva l’actuació de l’Oriol i en moments la potència.

Bona interpretació, bona direcció, bona iluminació, bona història. Ho té tot per ser un èxit. Una història que emociona, indigna i que denúncia un fet real.

Lali Álvarez en explica el que va succeir durant la cimera dels G8 del 2001. I amb l’ajuda d’un jove Oriol Pla ens explica directament al públic, a vegades interactuant amb nosaltres, tot el que va succeir.

Tal com ens va comentar al finalitzar la funció Lali Álvarez era una idea que han treballat durant dos anys per dur-la a terme. Explicar a tothom i sobretot a les noves generacions, com un fet com aquest va canviar el món.

Inicialment la idea que tenien era un diàleg entre el noi i l’executor (o el cap de turc que van indicar les autoritats). Però al parlar amb la mare de Carlo Giuliani, van optar per fer un monòleg i explicar en primera persona com era i que va passar durant els instants (dies) previs a la seva mort.

I repetirem l’experiència de nou. Si ha valgut la pena anar fins a la Sala Atrium de Viladecans, tornarem ara a Igualada per veure-ho dintre de la Mostra de teatre

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ragazzo

  1. Retroenllaç: Mi madre en bragas | Inquietuds

Deixa un comentari