Parias – Sala Fènix

TEATRE_BARCELONA-Parias.png

 

 Sala Fènix
Parias

Direcció:
Javier Aranda

Repartiment:
Javier Aranda

Com sempre lluitant amb la idea que una titella només pot ser creat per a un espectacle infantil i familiar. I la Sala Fènix ens mostra que no ha de ser així, per aquest motiu ha realitzat un cicle de titelles per adults.

I Parias és la primera proposta que he pogut anar, i puc dir que ja tinc ganes de veure les dues que em queden.

Vaig sentir a parlar d’aquest titellaire aragonès Javier Aranda en una de les jornades de treball de XAS. Ja em van indicar que no ens perdesim l’oportunitat de veure a Javier Aranda i el seu espectacle. I la veritat, és que raó no en tenia.

Ens trobem amb 4 històries diferents, 4 formes de crear vida de la titella i amb un nexe en comú la marginació de l’ésser humà o millor dit dels pàries de la societat. Una titella que pren vida de la calor d’una espelma i amb referències al “Hamlet”, una tiranicida (possiblement la més cómica) una titella assessina amb el plaer de matar i l’obsessió de destrucció , la cantant o prostituta que amb la necessitat d’esser estimada et trenca el cor i la misèria de la pobressa amb el captaire. Quatre personatges que et roben el cor.

Un treball magnífic, on desapareix l’actor humà i apareixen els actors titelles. Diferents formes de manipular la titella i quatre titelles totalment oposades on Javier Aranda ens ensenya les diferents formes de crear i moure’ls. Què fàcil sembla moure una titella i a la vegada és alguna cosa més que técnica.

Captivador d’inici a final i amb aquell punt amarg que no et deixa indiferent.
Una petita joia que podrem gaudir-ne aquest cap de setmana a la Sala Fènix.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari