Galileu

galileu.jpg
Direcció:
Carme Portaceli

Repartiment:
Oriol Guinart
Queralt Casasayas
Laura Aubert
Carlos Cuevas

Doncs vaig poder anar a l’estrena d’aquesta proposta sobre la vida de Galileu. Primer de tot indicar que s’ha de mirar amb ulls d’adolescents per poder entrar-hi. Ens explica la vida de Galileu escrita per Bertolt Brecht. Amb una part que ens vol demostrar amb proves el que Copèrnic va plantejar com una teoria. I com sempre que a l’Església li toquen el que no sona, res millor que amenaçar i qüestionar-ho tot (menys les seves creences).

I com podem veure, interpretada per gent jove i amb la música (enllaunada) de “Love of Lesbian” i que realment l’únic que fan els actors és tocar instruments i poc més. Sembla un reclam per els fans de “Love of Lesbian” que al final poden sortir decepcionats.

La primera impressió que he tingut ha estat el retorn a l’escola per explicar-me d’una forma amena la història i el descobriment científic de Galileu. Això si, deixant clar que l’església i el Vaticà no pot ser mai atacat (si és que encara no ho tenim clar). I aquell puntet de qüestionar-se tot que el jovent no ha de perdre en cap moment.

Els actors defensen com poden el paper que els ha tocat. El monòleg final de Laura Aubert genial. Lliçons, viatges i discussions que no m’acavem de fer el pes.

Encara em va donant voltes al cap el reclam de “Love of Lesbian” ….

Si amb aquesta obra pot apropar els més joves al teatre, ja és molt que s’ha guanyat. Si a més, agafen la passió per estudiar …. la veritat és que pot ser més fàcil que aprenguin apagar el mòvil en les sales. Si amb aquesta obra podem fer nou públic, doncs ho aplaudirem i espero que s’ompli la sala.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari