La màquina de parlar

maquina

La màquina de parlar

Direcció:
Victòria Szpunberg

Repartiment:
Sandra Monclús,
Jordi Andújar,
Marc Rosich.

Primer vaig poder acudir a la lectura que és va fer a la Sala Beckett per acomiadar-se i anar a la nova seu. I van quedar contents del resultat. Tal com va quedar la lectura i com es van divertir (i ens van divertir) , l’única opció que quedava era portar-ho de nou als escenaris.

I com no pot ser d’altre manera, que el Maldà no va perdre l’oportunitat de programar-ho. I ara torna de nou al Maldà, va ser un èxit en la seva reposició del 2017 i aquest 2018 tornen de nou. El text i la direcció són de Victòria Szpunberg i repeteixen Marc Rosich, Sandra Monclús i Jordi Andújar.

Els personatges són el Senyor Bruno (Marc Rosich), la màquina de parlar (magnífica Sandra Monclús) i el gos que dóna plaer al Sr. Bruno (Jordi Andújar). Aquest trio són els protagonistes d’aquesta faula que ens introdueix en aquesta vida envoltada de màquines maleïdes.

Aquesta és la història d’una relació de poder, de dependència i d’amor. Inicialment ens parlen de la solitud i la necessitat de la recerca de companyia que tenim. En Bruno viu amb una màquina de parlar (genial Sandra Monclús) que veu com un gos dissenyat per donar plaer entra en aquest triangle d’aïllament que ens trobem molt sovint.

Companyia davant el setge que ens trobem. De la feina a casa i de casa a la feina. Amb la manca d’amics, amb la manca de companys i amb l’ajut d’una màquina com a única companyia. Fa 10 anys, encara no teníem el resorgiment de les xarxes socials, o podrien ser la màquina de parlar actual.

Inicialment vist com una comèdia, ens fa riure en moltes ocasiones per anar demostrant de mica en mica un futur de solitud agre on ens encaminem de mica en mica.  Marc Rosich ens retrata un personatge aspre i amargat, trencat per la societat. Jordi Andújar ens torna a demostrar que arrisca, és fabulós i dóna plaer al Marc i als espectador amb la seva actuació. Però la Sandra Monclús, que és la presencia constant durant l’obra; ens ha encisat d’inici a fi. Sense moure’s ens captiva amb la seva veu.

Encara teniu temps de dilluns a dijous tenim una nova oportunitat per gaudir-ne i deixar en silenci la nostra màquina de parlar.

Un cop sortim, al final ens espera de nou les notificacions del mòvil i veiem que seguim a una nova màquina per estar acompanyats.

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari