Moby Dick

mobyDick.jpg

 

Moby Dick

Direcció:
Andrés Lima

Repartiment:
Josep Maria Pou,

Oscar Kapoya,

Jacob Torres

Ahir vaig acudir a l’estrena de “Moby Dick” al Teatre Goya. Per començar indicar que el treball que vaig veure a l’escena va ser extraordinari. Començant per l’escenografia, la il·luminació i l’espai sonor. Tot a la perfecció per una obra amb un protagonisme absolut.

La sensació de viatge, de tempesta, de persecusió l’han resolt amb enginy gràcies al so i la llum; fins i tot en alguns moments amb les imatges en moviment. Però la constant presencia de l’aigua amb la reproducció de les ones a la part alta del fons, m’ha semblat poc escaïent. Segurament, dependent de la fila on estàs situat veus com la sensació de profunditat. Però si estàs situat una mica lluny, aquesta perspectiva la perds i veus que l’aigua la tenim tallada i sense sentit.

L’obra gira al voltant del Capità Ahab i el seu viatge en el vaixell balener Porquot per perseguir la seva bogeria cap a la ballena blanca que el va arrencar la cama. Amb un jove Ishmael i l’arponer ens endinsem en el viatge a la bogeria del Capità. Aquest cop la resta de la tripulació no és important, i no aporta res a l’obra.

En poques paraules, l’obra gira en la història de Josep Maria Pou, protagonista absolut i constant durant tota la funció. Amb un bon treball, ens transporta en la seva propia demència cap a un final conegut. Amb un inici esperançador, arriba un moment que vas pendent de l’hora, on no t’aporta gaire i esperes l’ansiós final. No per l’acabament de l’obra, esperem com han resolt la lluita final (durant dies) entre el capità i Moby Dick. L’altre moment en que comença a despertar-me l’admiració de l’obra.

El desenllaç, amb un desplegament d’imaginació amb una tela blanca ocupant tot l’escenari i amb constant moviment. Amb algunes projeccions de Moby Dick (quan ja la podem veure en tota la seva magnitud), és un efecte que s’ha de veure-ho per apreciar.

Ja m’explicareu les formes de caminar de l’Oscar, no vull pensar malament i creure que el motiu tingui implicacions difícils d’explicar avui en dia.

Possiblement no resultarà ser l’obra de la temporada, però crec convenient anar a veure-la. Com sempre, és la meva opinió personal i sempre és necessari anar-hi i viure-ho amb els propis ulls.

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s