El Bufón del Rey Lear

Direcció:
Felipe Cabezas,
Jordi Pérez

Escenografia: 

Julia Grima

Producció:
Sala Fènix Produccións

Inicialment tenia que assistir a l’última setmana de “El Bufón del Rey Lear”, però abans d’entrar ja em van comentar que durant aquest mes de febrer continuava la representació. I amb una sala plena, no és estrany que s’hagi prorrogat durant les properes setmanes.

En diferents moments aquesta obra de Shakespeare d’esvaeix per endinsar-nos en diferents moments de la realitat. Tant amb referents polítics/socials actuals com una visió de la feina del dramaturg i actor que es presenta davant nosaltres. És un viatge constant entre la història del Rei Lear i l’actualitat, resolta amb molta dignitat.

I el resultat és força bo, per la seva proposta totalment original i captivadora. Davant una adaptació d’un Shakespeare, un rei Lei, ens trobem amb una versió totalment diferent a les que he vist fins ara. La veritat és que no era una feina fàcil. Un protagonista secundari en l’obra original pren el relleu aquest cop per tenir tot el protagonisme. Però de mica en mica els altres protagonistes ens van explicant la història.

Tenim la perspectiva del bufó per narrar-nos les lluites de poder entre les filles del rei Lear. I per submergir-nos en els personatges principals tenim les màscares per explicar-nos la seva. A més la força que transmet Felipe i el bon treball amb les màsqueres.