Inconsolable

TEATRE_BARCELONA-Inconsolable-ROMEA-390x560

Inconsolable

Autor:
Javier Gomá

Direcció:
Ernesto Caballero

Repartiment:
Fernando Cayo

 

Dimecres 13 de juny s’ha presentat al Teatre Romea INCONSOLABLE de l’escriptor Javier Gomá. Un monòleg dramàtic amb un sentit d’humor particular que ens parla de la mort del pare. Amb un contundent “Ha muerto mi padre” comença aquest monòleg

Ja des de l’inici de l’obra/monòleg ens volen trencar els límits del que succeeix a l’escenari i la realitat. Jugant amb el temps i l’espai ens va indicant el que succeeix en el dol d’un fill quan perd un pare. Parlem de la mort del pare, però també de la relació entre pare i fill, de les relacions

Fernando Cayo entra saludant al públic fins arribar a l’escenari. Va agraint al públic per assistir al dol que està passant o a l’obra que ha assistit. Progressivament anem veient com va modificant l’estat d’ànim del protagonista i ens endinsem entre la dualitat d’una obra o un fet real. Entre les anècdotes escollides que ens mostren cada una de les fases d’aquest viatge ens vol mostrar aquest viatge que d’una manera o d’un altre tots fem o farem en un futur. En definitiva és un discurs, una d’obra “d’autoajuda” de com poder passar aquest tràngol d’una forma amena.

El muntatge i les llums en petits detalls i cuidant el detall, així com la música que ens va acompanyant i al final trenca la distància i ens apropa l’estat emocional del protagonista.

La veritat és que no és una obra fàcil, no és una comèdia i depenent del nostre estat dependrà molt de com ens entri aquesta obra. Però la veritat és que ens obrirà una nova forma de pensar sobre la mort i no és la que sempre tenim. Possiblement tinc present el succeït personalment aquests últims dies, i la veritat és que he pogut entrar molt facilment en l’obra. He de dir que m’ha agradat, he entrat en el minut 1 i he gaudit.

Com ha comentat al final de l’obra “todos somos hijos, llamados a ser huérfanos y a dejar huérfanos.”

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari