Maremar de Dagoll Dagom

Maremar.jpg

Maremar

Direcció:
Joan Lluís Bozzo

Repartiment:
Roger Casamajor,
Anna Castells,
Cisco Cruz,
Mercè Martínez,
Marc Pujol,
Aina Sánchez,
Marc Soler,
Elena Tarrats,
Marc Vilajuana.

Fa uns dies vaig poder assistir a veure un pasi de “Maremar” l’últim músical de Dagoll Dagom i aquest cop ens apartem del Paral·lel de Barcelona i anem a les Rambles. Amb una platea plena de gom a gom, vam assistir a una de les millors representacions que he vist.

Aquest cop, Dagoll Dagom fuig de grans escenaris i ens presenta amb una safata d’or un espectacle curt i preciós amb un missatge crític i a la vegada amb una mica d’esperança (aquella cosa que els americans fan tan bé i que li diem “ensucrats“; amb això no vull dir que sigui dolent, el que passa és que a la vida real tot és més cruel del que ens ensenyen).

Amb les aventures del príncep de Tir (basat en Pèricles) i amb les lletres de Lluis Llach, el nou espectacle ens adapta la dramàtica situació del Mediterrani . “Maremar és la història d’un pare, una mare i una filla que lluiten per a retrobar-se, una de tantes històries en que la crueltat de la guerra fa separar famílies. Una metàfora sobre la vida, explicada amb un viatge a través del mar.”

La música, les tradicions i la veu a capella acompanyen aquesta història tot amanit amb un gran treball de coreografies dissenyades per Ariadna Peya. Aquestes coreografies m’han enlluernat d’inici a fi, com la força del moviment de tots els actors ens feien passar d’un estat a l’altre. Hi ha moments que veus com les onades dels cosos et transporten en els diferents llocs d’una forma que es fon deliciossament amb la història. He quedat profundament enlluerat per aquest treball coreogràfic que m’ha transportat en tot moment.

L’adaptació de les lletres de Lluis Llach, poc puc dir. No sóc amant del Lluís Llach músic i per a mi totes les lletres em sonaven noves. L’adaptació acompanyades a percussió o directament en un violoncel l’ha fet molt més íntim. I comentar que aquest cop, no tenim ni una gran orquestra ni música enllaunada. Directament tenim una percussió i en moments determinants un violoncel que acompanya a les veus.

Al final ens trobem un espectacle de música, teatre, drama i amb Dansa (en el meu cas amb majúscules) que ens relata la crueltat del Mediterrani.  Maremar és d’un atractiu escènic que segur que us atrapa d’inici a fi.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Cultura, postfuncio, Teatre, Teatre Musical i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s