Kràmpack
Aquitània Teatre
Dirección:
Pep Anton Gómez
Autor:
Jordi Sànchez
Reparto:
Àlex Ferré,
Mikel Iglesias,
Jaume Casals i
Lídia Casanova
Fa uns anys una comèdia va marcar a una generació de joves i a més va ser un èxit d’un grup d’amics que van crear “Plats Bruts“. Sèrie que segurament tothom ha vist i que va emetre (i segueix) amb rècods d’audència.
La història és un petit embolic com qualsevol comèdia. Tres nois (el Pau, el Xavi i José Luis) amics que vuien junts, decissió realitzada a l’inici de l’obre que han de llogar una habitació a una quarta persona persona, la Berta. La Berta és ex d’en Pau, al José Luis li agrada i el Xavi comença a jugar amb ella. Tot sembla de bon rollo, però aquí no s’acaba tot. Una mica de sexe, confusions i ja tenim la comèdia creada. Tot barrejat amb uns diàlegs que funcionen molt bé.
Fa 25 anys, la vis còmica de tots els actors va ser un dels èxits de l’obra de teatre i van tenir l’oportunitat de representar-la durant quatre anys, la seva estada a Madrid, premis i la versió cinematogràfica. És una sitcom dels anys 90 i que sembla l’embrió o el capítol pilot de Plats Bruts. Fa 25 anys teniem a Joel Joan, Jordi Sánchez, Mònica Glaenzel i Eduard Fernández ara tenim a l’Àlex Ferré, Mikel Iglesias, Jaume Casals i Lídia Casanova.
En aquesta proposta, han volgut recrear els mateixos personatges i copiar la forma de parlar i moure dels personatges i actors originals. Aquest és un punt a favors per a tots els fans de PLATS BRUTS i els actors Jordi Sánchez i Joel Joan.
La proposta de Kràmpack d’aquesta temporada es va estrenar al Teatre Aquitània de Barcelona. Protagonitzada per Jaume Casals (La Riera i Festival Píndoles), Lídia Casanova (Paradise), Àlex Ferré i Mikel Iglesias (Polseres vermelles) i dirigit per Pep Anton Gómez.
Tot sembla que les coses no han canviat molt des de l’estrena de l’obra, Com hem tingut la sort d’anar revisant PLATS BRUTS (si, la seva referència sembla constant quan veus Kràmpack) en les diferents reposicions a TV3, l’obra sembla tant fresca com fa 25 anys.
Els actors estan força bé. Jaume Casals sembla el germà de Joel Joan i juga amb la semblança i la mateixa soltesa i despreocupació i veiem un Joel Joan exagerat com “l’orginal”. Amb l’Alex Perré i Mikel Iglesias la semblança (excepte moments puntuals) no és tant exagerada. Com he comentat, els fans de la sèrie i dels actors originals gaudiran de valent d’aquesta obra.
Al sortir del teatre, vaig tenir la sensació que vaig poder riure d’una obra que inicialment pensava que el pas del temps no la tractaria gaire bé. I no vaig ser l’únic, el públic va riure de valent i l’aplaudiment final (s’ha de dir que durant l’obra també els vam escoltar unes quantes vegades) augura un èxit en aquesta temporada teatral que comença.
Inquietuds 