Lontano blu

lontano-blu.jpg

Lontano blu

La Badabaloc

Dirección:
Ignacio Gómez Bustamante,
Nelson Valente

Reparto:
Manuela de Meo,
Pietro Traldi

Dramaturgia:
Ignacio Gómez Bustamante

Tornem de nou a la Sala La Badabaloc, aquest cop per veure una col·laboració entre Argentina i Italia.

Segons ens van comentar els actors italians, van estar a l’Argentina durant uns mesos i van aprofitar a llegir un text es van enamorar. Llavors van realitzar l’obra tant en italià com en espanyol (argentí). Va ser la possibilitat de poder treballar amb els creadors i veure com va néixer aquest espectacle.

L’obra dirigida per Ignació Gómez i Nelson Valente es un assagi. Durant l’obra anem veient com els actors expliquen records i pors sobre la mort, sobre els records del naixement i sobre la vida.

Inicialment Manuela fa d’una actriu que comença a repetir un monòleg en italià, vol fer el paper que li toca però no volen dirigir-la. Llavors Pietro ens explica el que passa. I ens trobem amb una altra obra, ja que ens expliquen el records del seu naixement i de com volen morir i trobar-se amb la Mort.

Podem dir que ens trobem amb diferents monòlegs dins d’una obra completa. Tot entre els dos extrems de la vida. El nostre naixement i de la nostra mort. Però la mort pròpia i també la dels nostres amics, coneguts i éssers estimats.

És un vessament d’imaginació. Cada petit monòleg és una joia que a més juga amb el moviment dels actors per mostrar-nos la mort. Tot i que tots dos actors estàn genials, em quedo amb el treball d’Ignació. Fins i tot en el moment que es dirigeix al públic ens transmet emocions.

Deixem la Mort com aquell èsser que ens atemoreix i parlem de tú a tú. Sense pors i amb un petit somriure. Parlem de la Mort amb molta ironia i humor. Les anecdotes sobre la vida i la mort, sense deixar de pensar en una obsessió que en qualsevol moment ens trobarem amb la Mort per anar-nos junts.

Aquesta obra s’ha de deixar gaudir, no tenir que compendre que estem sobre una obra que parla de nosaltres.

Com sempre la Badabaloc ens presenta obres que moltes vegades no veuriem i ens presenta obres argentines. Actualment tenim l’oportunitat entre el 10 i el 20 d’octubre per anar a veure’ls

 

segueix-nos al Facebook

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari