Viejo amigo Cicerón

viejoamigo.jpg

 

Viejo amigo Cicerón

Teatre Romea

Dirección:
Mario Gas

Reparto:
José Maria Pou,
Bernat Quintana,
Miranda Gas

Autor:
Ernesto Caballero

 

L’espectacle de “Viejo amigo Cicerón”, coproducció del Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida i el Teatre Romea, podem veure com la seva direcció i a la seva interpretació tenen un punt guanyador.

La retòrica en el moment actual, tenim justificat la rebel·lió per uns drets perduts, encara que vagi en contra d’una part de la població? Les lleis han d’estar per sobre de tot? preguntes que avui més que mai les tenim a l’ordre del dia.

Un parell d’investigadors han de presentar el seu treball sobre “Ciceró” per llicenciar-se i en un moment determinat es troben amb un home que per explicar la seva visió del filòsof es reparteixen els papers per donar-nos una classe magistral del passat (i del present) que ens envolta aquests dies. Un diàleg sobre l’actualitat i que podem veure referències a la política espanyola i al conflicte català.

Una obra que s’ha estrenat a Barcelona en el millors dies en el que ens parla. Si diem de vegades que hi ha obres que són atemporals, avui podem dir més que mai que és una obra atemporal però que és explendida pels dies que ens ha tocat viure a Catalunya / Barcelona. La manipulació, el poble, el poder del poble,…  tot això ho podem veure a escena aquests dies al Teatre Romea.

Podem dir que parlen del passat i de l’actualitat en una biblioteca, on la cultura és una de les armes que volen silenciar.  Mario Gas ha realitzat que l’escena no sigui al carrer, sino a una biblioteca i amb un vestuari més apropiat als nostres dies.

Recomano per la seva implicació en els nostres dies, en qualsevol rèplica la veus en el que està succeint als carrers. Amb un inici que atrapa, arriba un moment que de mica en mica perd pistonada i va perdent intensitat.  El moment final tenim unes projeccions en els llibres de la biblioteca que no m’han convençut gaire. Les répliques que li feien al mateix Cicerón es pedien tota la força en les gravacions i projeccions davant l’actor.

Els tres protagonistes estan esplèndids. Josep Maria Pou en el seu personatge encarna a la perfecció aquest professor que vol explicar als seus “alumnes” una bona classe d’història. Miranda Gas i especialment Bernat Quintana li donen les répliques oportunes però agafan empenta i fa que l’obra recupero en segons quins moments la frescura que a vegades perd.

Oportuna la recreació de Cicerón en aquests moments, ara falta que el públic assisteixi al teatre en aquests dies convulsos on tothom vol estar al carrer. Però al sortir ens preguntarem si les lleis estan per sobre de totes les coses, si el poble està legitimat a realitzar una revolució, el cumpliment de les lleis,.. moltes preguntes que avui tenim al carrer.

 

segueix-nos al Facebook

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s