El circo de los horrores – Apocalipsis

Apocalipsis.jpg

El Circo de los Horrores

APOCALIPSIS

Direcció:
Suso Silva

Producció:
Productores de Sonrisas


El Circo de los Horrores ha tornat a Barcelona amb l’espectacle Apocalipsis i aquest cop he anat a veure-ho i a deixar-me sorprendre a través d’aquest circ i teatre d’impacte tal com s’anuncien.

Amb una història com a base per poder veure els diferents números de circ, ens expliquen que estem en un món de sequeres, malalties, el caos mediambiental i estem deixant un planeta devastat i sense recursos. La veritat, no hem de pensar gaire en aquest futur apocalíptic, ja que el tenim aquí. Un Mad Max més actual que mai

Amb aquest fil conductor ens presenten uns números de ‘circ’ diferents del que hem vist. És pur espectacle que agrada i molt al públic assistent. Però…

Anem preparats, no és un circ com hem vist últimament. És directament un espectacle amb molta adrenalina en vena que comença directament quan tenim el bitllet a la mà i entrem a la seva carpa. Ja ens trobem el bar amb crispetes i begudes; i una petita exposició per fer les primeres fotos (i úniques, ja que a l’espectacle no es poden fer) i en entrar ja anem a un escenari apocalíptic.

El primer que em crida l’atenció es l’entregat que veiem el públic. Sembla que anem a veure un grup musical en la seva gira per Barcelona. Abans de començar ja tenim al cap de pista amb els assistents. Primer moment d’incòmodament de la nit (i no l’únic) amb el que m’agrada anar al teatre i ser partícip de la funció aquí puc ser protagonista sense voler i a més rebre de debò.

Però no tot són aquests moments incòmodes, tenim els diferents números acrobàtics que emocionen de debò. I estan magníficament executats. Tots rebuts amb aplaudiments per part de tot el públic.

Entre un número acrobàtic i l’altre, el públic és el protagonista de la pista. Altres moments incòmodes que entre els que hem anat i estem asseguts estem amb l’angoixa que no ens toqui sortir. Entro en pànic cada vegada que acaba els acròbates, els motoristes estan a punt de finalitzar la seva actuació… seré el següent? Aquest cop tinc sort, ja que busquen persones calbes… però veurem la propera i encreuarem els dits per no buscar gent amb sobrepès o qui sap.

Sí, ha estat tot un espectacle. Un concert d’òpera rock circense, tal com diuen, que fusiona en un xou rock i òpera, música en directe, teatre musical i el risc (i mai millor dit) del circ. Per cert, per molt que dic que tenim òpera, si sou amics del Liceu, aquesta no és la millor opció per a vosaltres.

La part visual és brutal!! No puc dir res més que val la pena per l’efecte que produeix en tot moment i que et deixa bocabadat.

Amb tot és un muntatge brutal i trepidant que accelera de 0 a 100 en pocs minuts o et deixa sense alè.

segueix-nos al Facebook

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari