Mexicatas

Escenari Joan Brossa

Dramatúrgia:
Sergi Belbel

Direcció:
Antonio Calvo

Repartiment:
Marlene Avedaño,
Lupe Cano,
Esmeralda Elizalde,
Ariadna Ferreira,
Mónica Mar,
Thana Paulinni,
Marisol Salcedo,
Nàdia Zúñiga

Primer m’ho vaig deixar escapar a Fira Tàrrega, pel seu primer pas per Barcelona també va passar i no vaig acudir a la cita. Però aquest cop no s’ha escapat i encara rai, ja que val molt la pena.

Mexicatas és un espectacle coral de vuit actrius mexicanes que expliquen en la seva pròpia pell el seu exili per Catalunya, amb la bona dramatúrgia de Sergi Belbel i la direcció d’Antoni Calvo.

Podem definir Mexicatas com petites històries, petits tripijocs que comença de forma divertida i que de mica en mica ens deixa reflexionar sobre el que significa marxar de casa, deixar-ho tot i anar a un país que no coneixes, amb un nou idioma i amb una cultura diferent. Però tots aquests contrastos explicats de forma divertida ens explica la multiculturalitat dels Mexicans i dels Catalans.

Amb vuit cadires de vuit colors diferents i poca escenografia més, ens expliquen diferents escenes independents. Amb les paraules, les cançons, els balls i els moviments ens volen deixar com veuen aquesta Espanya i Catalunya on resideixen. Per un moment podem escolar i olorar l’aromes de Mèxic units amb els aromes de Catalunya.

Ens expliquen la història de Mèxic, però també ens expliquen la nostra història. La de tots els que vivim a Catalunya. El fet que no són de Mèxic i tampoc són de Catalunya, són MexiCatas la unió de dues cultures MEXIcana i CATAlana

Segons diuen Barcelona és una ciutat cosmopolita i plena de persones que venen de tot el món. Les grans oportunitats que diuen que poden trobar, però també per els seus compatriotes que fan que l’arreigament sigui millor.

Podem veure el nexe d’unió en les diferents històries que es presenten. Els catalans podem veure la cultura a través d’aquestes petites històries i veure que sovint anem molt equivocats en el que tenim al cap.

Un espectacle d’anada i tornada a Mèxic que val la pena anar-hi aquests dies.

Una bona història que ens ha agradat, que amb el públic entregat en un muntatge que s’ha de veure i no deixar-ho escapar.