Stabat Mater
La Gleva
Direcció:
Magda Puyo
Repartiment:
Montse Esteve
Autor:
Antonio Tarantino
Commocionat vaig sortir de La Gleva, aquest Stabat Mater que s’ha programat és una bona peça que encara tens uns dies per gaudir-ne.
Ens parla de la solitud d’una prostituta que ha perdut tot i que està a la recerca del seu fill detingut per terrorisme. A partir d’aquest fet, veiem com cau en el seu propi dolor amb un llenguatge que pot semblar barroer però a la vegada molt proper.
Una obra per a petit format, que amb un petit magatzem amb diferents escenes/espais ens presenta diferents moments de la seva desesperació.
Aquest llenguatge col·loquial, a vegades groller és molt proper, és el que escoltem directament al carrer i per aquest motiu el sentim més real. Fins i tot aquest punt de racisme, d’homofòbia ho fa encara més cru.
La Montse Esteve està brutal en la seva interpretació del personatge, on el veus en els seus moments desesperats i en altres més humorístics.
Aquest sí que ha estat una petita joia teatral que es va poder gaudir primer al TNC. Forts aplaudiments al final de l’actuació. No dues o tres vegades, més de quatre va haver de sortir per l’ovació que va rebre i vam poder veure-la agraïda per això.
Inquietuds 