ALLENDE

Sala Teatro Laboratorio

Direcció:

Jessica Walder

Repartiment:

Julia Aymar,
Carlos Martín-Peñasco,
Roser Vallvé,
Paloma Remolina Gallego,
Carola Zafrana,
Celeste Ramos,
Lluís Gutiérrez,
David Soler,
Yannick Munch

Allende és el sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatre, un homenatge a el “Chicho” i la seva tasca de vida fins arribar a President de Xile.

Durant les festes de la Mercè deixem les obres que actualment podiem veure en els espais de la ciutat i anem cap a la Sala Teatro Laboratorio. Una sala que vam assistir abans del confinament recomanat per diferents opinadors de Teatre Barcelona. I aquest cop, com l’anterior no m’ha defraudat gens.

Aquest “Allende” és el sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro. I com l’espectacle que vaig veure crida l’atenció la forma artesanal en què cuiden cada aspecte de l’espectacle.

Aquest cop, amb les diferents mesures pel còvid, entrem a la sala d’un en un o en petits grups per anar seient i ocupant els nostres llocs. A escena veiem tots els integrants de la companyia i al mig de l’escena veiem un gos. Un gos que més tard, no ho diuen però segons sembla, fa referència a un gos que va tenir Allende.

S’ha de dir que l’obra no ens parla d’Allende completament. Ens parla de parts de la vida d’Allende a vegades en forma de salts i converses, però tenim la denúncia d’aquelles veus que es van tancar a força de cops. Dels desapareguts, dels torturats, de la tortura d’un poble per criticar a un dictador.

Si, és teatre polític, de denúncia contra la dictadura del general Augusto Pinochet que va durar 17 anys deixant més de 3.000 morts i desapareguts. Com l’ascens d’aquest dictador es va realitzar l’11 de setembre del 1973 davant el president escollit pel poble; tenim una escena on veiem l’ascens de Pinochet davant Allende.

La repressió de l’Estat Xilè i les accions del poble la veiem a escena en diferents moments. No falta les projeccions del poble en diferents moments per donar més força en alguns moments. Igual que la música que ens acompanya i es canta durant la funció. En aquest cas podem veure i escoltar al cantautor Victor Jara un dels xilens torturats i assassinat pel dictador.

En el mateix veiem que les dones són víctimes de la violència de gènere pels torturadors d’aquesta dictadura. Però part d’aquesta violència també la pateix el col·lectiu LGBTQIA en una part aplaudida a l’escenari per aquesta denúncia a vegades silenciada. Molts parlaran de discriminació, de repressió o de tortura.

He sortit fascinat com l’altra vegada. Com he indicat a l’inici cuiden cada aspecte de l’espectacle, com el fet dels focus moguts directament per part de l’equip i les imatges i vídeos que podem anar apreciant durant la funció.

Totalment recomanable en la meva opinió. No deixeu l’oportunitat de veure aquesta obra.

Sobre el personatge, la persona de Salvador Allende cofundador i posteriorment Secretari General del Partit Socialista Xilè, fins a arribar a president l’any 1973, quan va ser assassinat fruit d’un cop d’estat per part de la Junta Militar d’Augusto Pinochet per a instaurar una dictadura secundada pels Estats Units tal com ens deixa ben clar durant la funció.

Un president que s’entrega a la lluita popular “La historia es nuestra y la hacen los pueblos” i una frase repetida en diferents moments que ens fa reflexionar “ser jover y no ser revolucionario, es una contradicción hasta biológica”