Power Point

Power Point

Sala Fènix

Direcció:
Jordi Bertran

Repartiment:
Jordi Bertran

Autor:
Jordi Bertran

Escenografia:
Isabel Martinez

Tornem a Barcelona per assistir al teatre, aquest cop anem a la Sala Fènix. Ja fa un temps vaig voler assistir a una obra per veure a Jordi Bertran i no va ser possible. Aquest cop tornem amb més ganes que mai.

Ja he vist un parell de muntatges de Jordi Bertran, és un dels titellaires de fil que segurament hem vist però que ni ho sabem. En una de les edicions del Píndoles, ja vaig veure part del seu treball amb dos punts de pòrex, i que podem veure actualment a la Sala Fènix.

Molta gent creu que ser adult implica tenir responsabilitat, ansietat i dudes. Possiblement hem deixat de veure les coses com un nen. Deixar-ho tot i veure com entrem en un espai totalment diferent. Aquest cop he deixat els anys al carrer i a l’entrar a la Sala Fènix he volgut viure, riure i sorprendre’m com un nen, amb res negatiu que tenim abans d’entrar-hi. I ho he aconseguit durant uns 60 minuts.

És impressionant la manipulació que realitza amb aquestes boles de pòrex. Hi ha moment que veus expressions en els personatges. He gaudit molt amb els dos personatges que han tocat la guitarra a dues coses, com amb tan poc ha aconseguit un gag impressionant. I la sensualitat que la seva mà aconsegueix amb la noia francesa, m’ha resultat magnífic.

L’any 1990 Jordi Bertran i els seus col·laboradors inicien la creació d’un espectacle inspirat en el món del poeta Joan Brossa. Amb tan sols uns punts de pòrex, línies i lletres de goma-escuma, aconsegueixen crear un espectacle que avui dia continua meravellant al públic dels cinc continents. I no és fàcil, ja que amb molt poc aconsegueix atrapar-te.

Power Point és la recerca del titellaire amb un punt en comú. I amb l’ajut de la seva interpretació, les seves mans, una guitarra i un parell de punts veiem com donen vida a un munt de personatges.

Amb Power Point he entrat en un món diferent, Aquests punts, aquestes boles de pòrex, m’han tret aquell menut que tenim amagat i m’he deixat sorprendre. S’ha de dir que la proximitat és un punt a favor per endinsar-te en aquestes petites històries.

Em sembla una bona opció per aquests dies per anar-hi amb els nens (i els grans). Recordeu que a més, amb les mesures (el teatre és més segur que altres espais) l’aforament s’ha reduït.

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s