La lleugeresa i altres cançons

Companyia:
Teatre Nu

Direcció:
Ivan Benet

Repartiment:
Aida Oset

Autor:
Ivan Benet
Víctor Borràs
Aida Oset

Aquest divendres vaig assistir a veure aquest espectacle “La lleugeresa i altres cançons” al Teatre de l’Aurora. És una proposta que Ivan Benet dirigeix i que signa com autor conjuntament amb Victor Borràs i Aida Oset. És una proposta per adults, del Teatre Nu de Sant Martí de Tous.

El text està basat en el text filosòfic del sociòleg francès Gilles Lipovetsky. Parla una mica d’hipermodernitat i del concepte filosòfic de la lleugeresa. Ivan Benet i Víctor Borràs han agafat un filòsof que els agradava i traslladar el seu pensament al teatre. A partir d’aquest pensament han traslladat amb una professió invisible, aquest cop abans de la pandèmia.

Tal com han comentat en el col·loqui; aquest text, aquesta obra es va realitzar abans de la pandèmia (cap al 2018), i les infermeres era una d’aquestes professions que no eren visibilitzades.

Ara amb la pandèmia possiblement agafa més força. En les històries Sempre pensem en el metge i el malalt, però poques tenim la feina de la infermera que moltes vegades és invisible, ningú la veu i és un ofici “lleuger”. A partir d’aquí tot es va anar lligant.

Amb aquesta idea de lleugeresa, hi ha la hipermodernitat del pensament filosòfic.La forma de veure la vida, el pensament es transmet.

Tenim el Narcís contemporani, connectat a les xarxes. Amb una cançó especifica per aquest “personatge”. El mateix que l’Ícar com forma de desconnexió. Ícar té un propi univers quan canta assegut i les ganes de volar. I una cançó final amb tons a David Lynch.

S’ha de dir que és un vestit a mida per l’Aida Oset. Que ens interpreta un monòleg (esteu atents, ja que té molt pes), canta, toca la guitarra, fa de DJ. 

Tot i ser petits pedaços connectats amb una història. el que em quedo com a més intens és la part dels monòlegs de la infermera. Com va evolucionant el seu relat fins a relatar-nos el que succeeix. Amb tot, és una petita empenta cap a la vida.

Aquest cap de setmana (27i 28 de març, encara el podem veure al Teatre de l’Aurora)

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari