COP DE GRÀCIA
SALA ARS
Los genios Locos
Repartiment:
Kedar Levi
Mònica Moreira
Raquel Moreno
Joan Ramon Gironès
Aquest cop descobrim una sala petita al costat d’Urquinaona. La Sala Ars, on he vist l’obra COP DE GRÀCIA. Una proposta en petit format de la companyia “Los Genios Locos” que vol impulsar la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+ amb les arts escèniques.
“Cop de Gràcia” va ser una de les obres seleccionades per ser inclòs en el centre Civic El Sortidor de Barcelona dintre del programa de suport de les arts escèniques “Balandra”
Joan Ramón Gironès, director i dramaturg de l’obra, ens presenta 3 tipus de violencia cap el col·lectiu LGTBIQ+. Violència verbal, violació/abús sexual i homnofòbia.
En un centre cívic de la ciutat, la Gemma imparteix un curs d’autodefensa contra agressions homòfobes. Al curs hi participen la Meri, una professora que va ser agredida per un col·lega; en Sergi, un funcionari a qui li està costant sortir de l’armari; i la Manuela, una dona transsexual que ha de suportar burles i assetjament per part de la presidenta de l’escala de veïns. La sala del centre cívic es converteix en un espai on comparteixen confidències i aprenen a fer front a les seves pors. Un dia, la veïna que assetjava la Manuela pateix una agressió ultraviolenta i acaba en coma al llit d’un hospital. Als ulls de la Gemma, l’actitud dels participants al seu taller esdevé cada cop més inquietant.
Aquesta obra possiblement no disposa d’una gran escenografia, tampoc li cal. Tot recau en els actors, el text i les seves interpretacions; amb l’ajut de la il·luminació que ens aporta informació del que anem veient a escena. Un joc de llum que ajuda a no perdre per on anem.
A partir dels protagonistes anem veient els diferents atacs que han rebut, i com d’exposats estem tots davant aquests. El tema és força interessant, i més (també ho diuen a l’obra) per les últimes notícies que anem escoltant sobre el col·lectiu.
No ens parla sobre la denúncia dels fets. Ens centra molt més en la part emocional, en la lluita sobre l’homofòbia que tenim tots present en la societat i la defensa dels drets. O com a mínim, la possibilitat que tenim per denunciar-ho.
Tres personatges, gai, lesbiana i transsexuals pugen a l’escenari a explicar-nos la seva història. I a partir de les mateixes experiències combatre i denunciar els prejudicis que són la base d’aquesta discriminació que estem patint.
Obra que parla d’una cosa necessària. Tal com indiquen, molts mirem cap a altre costat en molts d’aquests casos i a vegades per no rebre. Com a mínim ens serveix per posar-nos un mirall davant i reflexionar a la sortida del teatre.
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 