La filla del mar
Teatre Condal
Direcció:
Marc Vilavella
Repartiment:
Xavi Casan,
Mariona Castillo,
Candela Díaz,
Gracia Fernández,
Irene Jódar,
Albert Mora,
Arnau Puig,
Marc Sambola,
Clara Solé,
Toni Viñals
Autoria:
Jaume Viñas i
Marc Sambola
La Filla del mar és una proposta de teatre musical que apropa un dels grans clàssics del teatre català per parlar-nos d’identitat i diversitat. I que aquest cop anem a veure-la al Teatre Condal. La Barni Teatre ha fet un gran musical de l’obra d’Àngel Guimerà, amb dramatúrgia de Jaume Viñas i direcció musical de Marc Sambola i escènica de Marc Vilavella
Assistim el dia posterior de l’estrena. El Teatre Condal ple, espero que la resta de dies segueixi així.
L’acció de l’obra té lloc a un poble costaner. Tenim tres protagonistes, l’Àgata, en Pere Màrtir i Mariona. Un triangle amorós amb conflictes i el desenllaç tràgic per aquesta obra dramàtica. La cantant Mariona Castillo en un paper magnífic de la Mariona, El cantant Toni Viñals que fa el paper de Pere Martir, el noi que porta a totes les noietes del poble pel “mal camí” i la Clara Solé és l’Àgata la benvinguda al poble per les onades del mar fins a la platja i adoptada per una familia.
Tant l’escenografia com la llum sembla que faci l’espectacle més proper. Ens crea una sensació de proximitat en una sala gran. Han creat un espai magnífic per poder crear el focus on pasa l’acció, fins i tot quan tenim a quasi tots els actors a escena.
La música és un món a part. el Marc Sambola ha creat unes lletres i una música que t’envolta en tot moment, A més els actors fan de coral i de músics en algun moment. Ha creat una unió perfecta entre la part musical, la part escènica i els moments que hi ha una direcció de moviment.
Una de les coses que més he escoltat és que no hi ha un “hit” en aquest musical. Una cançó que se’t quedi en ment al finalitzar la funció. Però en el meu cas, encara que tinc en ment part de la funció queda aquelles notes o lletres que no te les pots treure del cap. Si, m’agradaria recordar unes lletres per anar cantant i recordar el musical, però no és el cas.
És una obra actual, sobre les identitats tan individuals com a col·lectives. El rerefons del racisme sembla que es toca una mica, però no sembla gaire present en l’obra. Àgata és filla adoptada i amb un origen incert que per aquest motiu és repudiada i menystinguda per part de la gent del poble. El prototop de persona diferent.. L’obra es queda més amb l’amor incondicional, la gelosia.
El public sembla que vol musicals en català, volem més musicals en català i que no es quedin en els magnífics musicals en petit format. A veure si el públic s’anima i comença a omplir el Teatre Condal per poder tenir més propostes com aquesta.
Hi ha moments que m’han cridat l’atenció de com ho han realitzat. Quan ens comenten en un petit flashback com han passat les coses i com repeteixen i entre els personatges que ens ho expliquen van repetint i modificant l’acció segons la perspectiva o comentaris d’un d’ells. Em sembla que amb això han guanyat a part del públic i s’ha sentit alguna rialla en aquest sentit.
Com sempre aquesta és la meva opinió personal. Ni cap crítica a l’espectacle ni res semblant. Us animo a anar-hi i gaudir-ne com ho he fet jo.
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 