John & Jen
Teatre Gaudí
Direcció:
Xavi Duch
Adaptació:
David Pintó
Libreto:
Tom Greenwald i Andrew Lippa
Intèrprets:
Marc Pociello i Anna Valldeneu
John & Jen és un musical amb música d’Andrew Lippa, lletra de Tom Greenwald i llibret de Lippa i Greenwald. És un espectacle de dues persones sobre les relacions primer entre un germà i una germana, John i Jen. Es va estrenar a l’off-broadway novaiorquès al juny de l’any 1995 i se’n va fer una revisió el 2015.
Jen de sis anys ens presenta al seu germà acabat de néixer. Vol protegir-lo del pare i anem veient com creixen tots dos. Les alegries però també les decepcions de la vida. La baralla dels pares, la rivalitat dels germans, els somnis, anem veient com una va per la vida hippie i l’altre per l’exèrcit de la Marina… fins a l’acomiadament de la Jen del seu germà John. Més tard, a causa d’un moment en la vida, resulta que hi ha un canvi de papers.
S’ha de dir que és millor no tenir gaire informació de l’argument de l’obra. Perd tota la màgia del mateix si saps el que succeeix al final. Tret dels diferents períodes de temps en els EUA, els rerefons d’aquests anys pots veure com segueix la història dels protagonistes amb el del país.
Aquest musical dirigida per Xavi Duch, al que estem acostumats a veure com a protagonista en nombrosos musicals (“Tick, Tick … boom”, “Sugar”, ..) i adaptada al català per David Pintó; amb una bona facturació al que estem acostumats.
Dos únics protagonistes, amb música en directe. Marc Pociello i Anna Valldeneu m’han emocionat, canvi de registres en cada moment de la seva història. Una gran complicitat entre tots dos actors/cantants. Marc Pociello i Anna Valldeneu, amb unes increíbles veus ens transporta del 1952 al 1990 en una estructura narrativa que enganxa, en aquest musical.
Aquesta estructura narrativa, durant aquests vint anys, es veu en algunes de les lletres de les cançons. Això fa que els dos intèrprets tinguin una gran capacitat vocal amb diferents registres. I ho fan d’una forma magistral.
Una proposta que m’ha complagut. Tot i una escenografía minimalista, és perfecte per donar els punts necessaris en els diferents moments temporals de l’obra.
Us animo a anar-hi a veure-la.
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 