Conqueridors

Conqueridors

Teatre Goya

Direcció:
Josep Maria Mestres

Autoria:
Ramon Madaula

Ajudantia de direcció:
Carol Ibarz

Intèrprets:
Moha Amazian,
Xavier Bertran,
Roger Coma,
Tilda Espluga,
Mònica Glaenzel,
Ramon Madaula i
Vanessa Segura

Assistim al Teatre Goya a veure un vodevil. Ja ens podem treure del cap que anem a veure una classe d’història sobre el rei Jaume I el Conqueridor. Ramon Madaula s’ha posat en la pell del rei Jaume I en una sèrie televisiva, i veiem des d’un plató de rodatge tot el que succeeix.

3, 2, 1, acció! Aquesta comèdia té lloc en un plató de televisió on s’hi grava una sèrie històrica. És un rodatge esbojarrat, una producció audiovisual per a una gran plataforma.

Està tot a punt,però l’actor principal, que fa de Jaume I, tot i haver-se documentat exhaustivament, no se’n surt, no troba el personatge, no aconsegueix una interpretació versemblant. I llavors s’apareix el fantasma del rei Jaume I .

La comèdia com a tal, va pujant de to en cada minut. Tenim a l’actor, la directora, la regidora, el productor, una netejadora, un assistent i els diferents intèrprets de la sèrie. Una obra coral, on sobresurt Xavier Bertran i Mònica Glaenzel en els seus papers més divertits i Roger Coma i Ramón Madaula en els seus papers d’actor principal i Jaume I.

He de dir que vaig sortir rient, i la gent del teatre va riure i aplaudir amb força. També cal dir, que no és necessari que cada cop que surt un actor televisiu es comenti entre els acompanyants de la funció. I si a més, surt fent més d’un paper anar indicant “mira-te’l si el Lo Cartanyà de nou” o “Si no vaig errada em sembla que és la de Plats Bruts”. Però millor això que el só d’un mòbil (que també va assistir a la funció).

Sortint del @Teatre_Goya, avui #Conqueridors una comèdia hilarant sobre sèries i Jaume I (no aneu si teniu examen d'història)
Amb un Xavier Bertran, Mònica Glaenzel, Roger Coma i Ramón Madaula molt divertits en els seus papers pic.twitter.com/lrYJITpbKy

— Francesc Esteve i Tomàs 👣🔴👣 (@funkyover) November 28, 2023

De les coses que més em va grinyolar, va ser el seu final. Tots surten emparellats sigui com sigui, molt esforçat i sembla que és per sortir tots plegats al final de la funció.

El fet de que Jaume o millor dit el seu esperit parli en un català antic és un punt a favor. I mira que és dificil poder estar atent a tot el que diu en català antic, pero no cal entendre’l del tot per l’acompanyament de gestos, intencios i s’intiueix sense cap mena de problema.

Amb diferents anècdotes, al final ens trobem amb una obra recomanada per passar una bona tarda d’aquestes setmanes.

10a edició de la campanya solidària #RiuadadeNassos

Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos