Volver a Madryn

Volver a Madryn

Sala Fènix

Dirección:
Alba Florejachs

Adaptación:
Paco Aldeguer i Gabriela Marsal

Dramaturgia:
Rodrigo Cuesta

Interpretat:
Adrián de Núñez, Felipe Cabezas i Miquel Malirach

Volver a Madryn explota les possibilitats del llenguatge cinematogràfic dins del teatre. En clau de thriller i comèdia negra, aquesta obra és narració que esdevé en joc escènic.

Alba Florejachs debuta com a directora amb “Volver a Madryn” de Rodrigo Cuesta. No és un test fàcil i la seva direcció és adient al text. El fa molt actiu i dinàmic.

En l’hivern de 2002, una petita ciutat de la costa on mai passa res és escenari d’un fet extraordinari: un cop de sort, potser l’únic destinat a aquest lloc. Inicialment tenim un robatori però que més tard veiem que no és l’únic que passa a Madryn.

Tres personatges semblen assenyalats per a evocar, jugar, reconstruir una vegada i una altra aquest succés que representa un canvi en les seves vides i les del seu entorn. Les seves històries s’entrecreuen amb les d’altres personatges.

Un bon treball dels tres actors, Felipe Cabezas l’he vist en papers on les màscares i la commedia dell’arte era un gran conèixedor i que en les últimes obres s’ha anat obrint en altres especialitats actorals. Miquel Malirach, altre actor que vaig descobrir en peces musicals. I Adrián de Núñez és l’únic que, si no vaig errat, no l’he vist actuar anteriorment. Tots tres han fet un gran treball en aquesta obra.

Adrián de Núñez, Felipe Cabezas i Miquel Malirach aconsegueixen que tots tres es multipliquin en una multitud de personatges per anar explicant la trama que per moments sembla que sigui una obra policial. Però que va tocant també un humor negre.

Jugant molt amb les llums, assoleixen que la narrativa de l’obra sigui molt especial. Moments on només veiem a un protagonista, per un canvi de llum apareix l’altre. Com diuen, sembla que estem veient diferents escenes d’una pel·lícula negra.

L’obra fragmentada que es va teixint per moment. Amb poca escenografia, unes cadires, un fum que apareix de tant en tant i els tres actors i múltiples personatges. Sense oblidar, el lloc de llums que sembla un personatge més i un element molt imprescindible. Una gran feina tècnica en aquesta obra.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg
10a edició de la campanya solidària #RiuadadeNassos

Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari