El loco y la camisa
Vaig tenir la sort, i mai més ben dit, de poder gaudir d’una nit de bon teatre en tots els sentits. Una obra alternativa, referent als desequilibris d’una família.
Com a partir de moments d’uns diàlegs totalment surrealistes et vas adonant com van entrant en el cor de la crisi de la família (i fins i tot part d’una societat que actualment ens trobem a casa)
Una obra plena de veritats, a partir de la rutina familiar, trencada per el fill que diu les veritats com són. La filla que s’avergonyeix de la família davant el seu xicot. El fet de voler viure una mentira per poder suportar el dia a dia.
Un espectacle intimista, amb uns actors que es superen en cada moment i et fan viure de començament a final la comèdia i al finalitzar el drama que viuen. Un 10 per a tots plegats.
Sinopsi:
Una família amaga el seu boig de totes les maneres possibles. L’amaga de l’exterior i del dintre. Suprimir-lo seria allò ideal. El boig es desenvolupa amorf i monstruós com un cos dins una cotilla. La seva habilitat/condemna és dir allò que veu sense filtres.
A El loco y la camisa allò subjectiu, quan està unit al concepte de bogeria, es torna potser objectiu. Qui són els bojos i qui està en el seu seny? No existeix major bogeria que la de viure en la continua mentida. La irrealitat fa embogir i perverteix. I la maldat…, que s’alimenta a si mateixa sense descans”
Una pena que aquesta proposta la tinguem a Barcelona durant tants pocs dies. És una d’aquestes obres que s’ha d’anar a veure SI o SI.
Actualitzat
Aquesta proposta torna de nou a Barcelona. Ara el tenim al Teatre Romea del 13 de maig fins al 8 de juny.
Director: Nelson Valente
Actors:
Julián Paz Figueira (Beto, el hijo)
Lide Uranga (Matilde, la madre)
Ricardo Larrama (José, el padre)
Soledad Bautista (María Pía, la hija)
José Pablo Suárez (Mariano, el novio).
Retroenllaç: El Declive | Inquietuds
Retroenllaç: Els Gossos | Inquietuds