El Declive

ElDeclive.jpg

El Declive

Direcció:
Nelson Valente

Repartiment:
Enrique Amido,
Cristina Pachi Molloy,
Carlos Rosas,
Lide Uranga


Una nova estrena que no hem de perdre sigui com sigui. A l’OFF de la Villarroel podem veure una obra de producció argentina que mereix ser veure sense cap tipus de retard. Si a vam gaudir de valent amb l’aterior obra de Nelson Valente (El loco y la camisa ) ara tenim una obra de realisme que desborda una tendresa i crueltat absoluta.

L’obra ens explica a partir d’un realisme totalment cru, els diferents interrogants universals de la societat i de la humanitat; el valor de la llibertat i com l’anem perdent de mica en mica per les propies decisions que anem prenent al llarg de la vida.

Tota l’obra es desenvolupa a partir del sopar de dos matrimonis d’adults que transformaran el sopar d’una nit rutinaria en un fosc sopar on les misèries d’un d’ells fan sorgint de mica en mica les penalitats de la resta dels comensals.

Ternim un matrimoni de gent gran, amics d’anys que es retroven i que a mica en mica d’una coversa que pot semblar sense sentit començen a sortir les veritats i les misèries de tots. A partir d’aquets moments podem veure aflorir les seves pors, les seves aspiracions i els seus somnis oblidats (o possiblement no tant oblidats).

Hem de dir que entre els crits inicials nosaltres ens anem rient del que succeeix, però de mica en mica aquesta comèdia es converteix, amb un gir que ens agafa per sorpresa, en un drama on tots ens veiem reflectits.

S’ha de dir que els actors, per molt que diguem que són grans, desprenen una vitalitat que els més joves poden veure’s atrets. A vegades ens agradaria veure alguns actors amb tanta vitalitat i energia. L’actuació coral dels quatre personatges permeteixen que cada silenci, que cada mirara i que cada frase tinguin una finalitat.

Aquest cop si que us puc dir amb tota convicció de no equivocar-me, que us ho passareu de conya amb aquesta obra. No podeu perdre oportunitat per anar a veure-ho, dir que és un imprescindible de la cartellera barcelonina és quedar-se curt.

Espero que em comenteu que heu anat i expliqueu que us ha semblat.

segueix-nos al Facebook

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s