@lesAntonietes aposten per Txèkhov amb #Vània

Les Antonietes s’envolten de Txèkhov per a gaudiment dels espectadors

Autor:
Anton P. Txékhov

Adaptació i Direcció:
Oriol Tarrasón

Repartiment:
Pep Ambròs,
Annabel Castan,
Mireia Illamola,
Arnau Puig,
Bernat Quintana.
Si Les Antonietes em van apropar a Stockman amb l’anterior muntatge, ara ho realitzen amb L’oncle Vània.  I com a l’anterior amb un muntatge que pot tenir una forta rebuda per part dels espectadors.

I aquest cop anem a una prèvia per poder veure com va aquesta nova proposta.

Ens apropem al Teatre Lliure on a partir d’aquest dijous podreu gaudir d’una obra per a mi totalment desconeguda. Doncs si, ho sento però no he tingut cap llibre de Txèkhov en el capçal del llit i el que realitza Les Antonietes és apropar-ho amb les seves propostes. O sigui que ja té un punt a favor que m’agradi el seu muntatge.

Inicialment desconcertant, de mica en mica l’austeritat del muntatge t’entra en la definició dels diferents personatges. Tot i tenir referències del’obra totalment contradictòries amb el que m’he trobat; una obra que no resulta massa fosca i amb un punt de cinisme i vitalitat que retransmeten les ganes de tornar a viure la vida.

Si em van parlar de l’obra indicant que era avorrida i amb un ritme lent, aquest cop no ha estat cert.

Pep Ambròs, Annabel Castan, Bernat Quintana, Mireia Illamola i Arnau Puig interpreten sis personatges amb un treball de dualitat de personatge de l’Arnau Puig que juga en alguns moments amb els espectadors.

Per cert, s’ha de dir que Pep Ambròs ens ofereix una gran actuació. I m’ha agradat el petit monòleg de l’Annabel Castan.

Hi ha moments que els personatges volen traspassar la famosa quarta paret i integrar al públic amb les escenes i emocions que estant vivint. Al final ens demostren que a part de beure vodka i deixar de fer la feina; tenim altres coses a fer a aquesta vida. Un moment d’optimisme per poder gaudir-ne. Almenys, si més no, gaudir-ne d’aquesta obra.

Tot i que personalment l’anterior muntatge em va agradar molt més, no he sortit decebut d’aquesta proposta.

I tal com he dit, vaig anar a una prèvia (o millor dit assaig) on encara poden millorar algunes coses. I no us deixeu el final, hi ha sorpresa final després dels crèdits 😉

Com sempre, és una percepció meva. Una opinió totalment personal, i com espectador que sóc. És una obra que la recomanaria a qui m’ho pregunti, tot i que la seva percepció final sigui totalment diferent.