La màgia del Teatre a #Pulmons

És difícil indicar fins on t’ha agradat una obra quan una amistat és una de les responsables de l’obra. I és el que m’ha passat a l’hora d’anar a veure l’última estrena que la Sala Beckett ha realitzat Pulmons.  I sembla que Marilia Samper ha trobat una història que li ha agradat i l’ha fet seva.

El et que una història d’amor on tothom és pot sentir reflectit. Els dos actors fan riure i plorar amb la seva interpretació. Tal com sentim tots en una parella. Però no estem parlant d’una història d’amor o de conversar a l’hora de tenir un fill. Estem parlant de la vida diària d’una parella.

Ens trobem com a simples voyeurs d’una relació i el que li va passant per la vida des de el moment en que conversen que volen tenir un fill. Una excusa com qualsevol altre 

I el millor de tot, hi trobem química entre Pau Roca i Carlota Olcina. Des de l’inici ens podem creure que hi són parella. El joc de mirades, com es creuen les mans, com es toquen, s’acaricien. Han treballat molt per que ens podem creure que hi ha química entre ells.

La direcció d’actors per fer-ho creïble que sembla que no s’ha tingut que treballar al creure-ho. Sense canvis de vestuari, ni d’escenografia han fet el que és més difícil en el Teatre. Creure’t com van vestits, on estan o directament el pas del temps.

Genial el fet que amb una volta, un gir, o un canvi d’entonació et transporta en un altre moment.

Per cert, al finalitzar l’obra podrem veure si la taxa de natalitat és veu afectada. Segur que hi ha molt que pensar.

I anar a veure Pulmons pots participar en un Trivial molt especial i pot tenir premis….

Autor:
Duncan Macmillan

Direcció:
Marilia Samper

Repartiment:
Pau Roca
Carlota Olcina