L’Alegria

Sala Beckett

Direcció:
Marilia Samper

Repartiment:
Alejandro Bordanove
Lluïsa Castell
Montse Guallar
Andrés Herrera

Autor:
Marilia Samper

De nou ens retrobem amb Marilia Samper, ja hem vist els seus treballs a Pulmons, Kilòmetres, Pretty, Treballs d’amor perduts, Petits monstres, …  i aquest cop ha estat l’autora resident a la Sala Beckett i ara ens presenta “L’Alegria” .

Amb un inici íntim per presentar-nos els dos personatges principals, tenim a la Lluïsa Castell i a l’Alejandro Bordanove per presentar-nos el dia a dia de la seva pressó. En uns cinc minuts, que sense problemes podrien ser 10, veiem el dolor, els petits moments per on es mouen els personatges. És un inici que ens deixa sense paraules i anem veient cada un dels moviments que van realitzant i com el dolor de mica en mica ens crema.

Ens situem a l’extraradi d’una ciutat qualsevol, això és el de menys, i veiem com les petites coses poden dur-nos aquells moments d’alegria. Però sempre volem una mica més, i és quan lluitem per aconseguir-ho. En aquest cas una rampa per el seu fill. Tot amb la complicitat dels seus veins. Una gran Montse Guallar i l’Andrès Herrera, els acompanyen en el seu viatge i no sempre remant en la mateixa direcció.

Inicialment una reflexío sobre la pobressa d’una societat, però a la vegada la lluita per els ideals de les persones. On veiem que a partir de les situacions més dures, podem treure per un costat petits racons amagats d’alegria, però a vegades també els signes d’una lluita pels ideals.

Sortim de la funció amb moltes preguntes i les respostes les tenim que contestar nosaltres mateixos. Els drets d’uns quants a quin preu? La solidaritat és present fins que toquen la nostra butxaca? Les prioritats d’una persona prevaleix davant de la societat?

Per cert, un gran encert la selecció de Alejandro Bordanove, m’ha enamorat en el primer moment que l’he vist a l’escenari. I el paper de Montse Guallar segur que us enlluernarà. Però tampoc podem deixar de costat la gran feina realitzada per Lluïsa Castells i Andrés Herrera. 

Aneu preparats, és una funció totalment recomanable i a la vegada amb copets d’ull cap a la realitat que vivim.