Direcció:
Carles Mallol.
Repartiment:
Pep Garcia Pasqual,
Santi Monreal,
Ester Cort,
José Pedro Garcia Balada,
Òscar Bosch,
Carles Gilabert,
Pau Ferran.
Tornem un altre cop al Parking d’hivern amb Parking Shakespeare. Si primer va ser la seva versió de “Pell de Mercuri” i posteriorment “Woyzeck” ara tornen amb “Les males persones”. Una versió molt lliure Friedrich Shiller realitzada per Carlel Mallol.
Un altre cop han adaptat un text que no és fàcil. Com sempre tant en les seves funcions d’hivern com d’estiu treballen sense suport tècnic, o millor dit jugant amb el que tenen disponible a l’aire lliure o l’espai escollit. I realitzar-ho sense tècnic de so o de llum, té el seu encant i el seu perill.
Primer vam tenir un Coitus interruptus quan vam anar fa un parell de setmanes. Un cop començada la funció i quan portavem uns 30 minuts va fallar la llum i van tenir que tallar la funció. Ja teniem la mel a la boca i ens la van treure.
Avui hem tornat de nou, i aquest cop ens hem assegut en un altre lloc (primer error). La veritat és que al ser un espai tan allargat hi ha moments que ens perdíem part de la veu dels actors. Això feia que la part que succeeix als ‘boscos’ han estat els que menys m’ha agradat per no poder prestar tota la atenció que necessitava.
Com sempre enamorat dels Parking Shakespeare per realitzar les seves propostes en espais no convencionals, m’agrada la seva proposta i la seva gosadia per portar a terme el seu treball.
He de dir que m’ha encantat l’actuació d’Ester Cort i Carles Gilabert; les últimes vegades ja vaig coincidir amb la seva evolució.
Inquietuds 