Direcció:
Pere Puig
Repartiment:
Oriol Casals,
Yolanda Sey,
Jordi Subirà,
Pep Vila.
Ostres el que m’ha costat anar a veure aquesta obra. Me la vaig perdre quan és va programar primer al teatre Akadèmia, després el vam portar al Teatre de l’Aurora amb gran èxit i ara torna de nou. I a la tercera vegada hem pogut venir. I quina bona estona he passat.
Una obra on es representa un altre obra. Inicialment ens trobem en una comèdia plena de gags, per convertir-se en un petit drama. La veritat és que inicialment (i amb molta distància) m’ha recordat “Good bye Lennin” per la farsa que una família realitza diàriament , però aquest cop amb una reiteració diària (diguem que parlem del dia de la marmota d’Atrapado en el tiempo), per finalitzar amb una saga familiar amb sorpresa (diguem una pel·lícula sagnant). Tot ben barrejat amb un tamís de bogeria.
Realitat, ficció tot s’uneix en un petit trencaclosques que de mica en mica es descobreix. S’ha de dir que la part inicial és la més divertida, més dinàmica i la que més m’ha agradat. Posteriorment (i sense decaure) la comèdia es transforma en una comèdia negra.
Però no tot queda aquí hi ha molt més. Com unes magnífiques actuacions per el canvi constant de registre dels actors. Quin paper més llaminer per Oriol Casals i Jordi Subirà, que estan completament genials en els diferents personatges que realitzen.
Jo he esperat fins a la tercera vegada per anar-hi, no trigueu tant que val la pena.
Inquietuds 