Audiència – Vernissatge

audiencia

Audiència – Vernissatge

Direcció:
Pere Arquillué

Repartiment:
Joan Carreras,
Rosa Gámiz,
Josep Julien

Dijous vam assistit a l’estrena de Audiència-Vernissatge, on l’actor Pere Arquillué ha dirigit aquests dos textos en una obra hilerant amb un resultat força engrescador.

Partim de dues obres amb el protagonista com a nexe en comú. Per un costat Audiència i per l’altre Vernissatge.

Audiència es el protagonista Vanek (l’autor teatral de l’obra) que treballa en una fàbrica de cervesa i té una reunió amb el seu alcoholic cap amb unes situacions grotesques i a la vegada arribant al sense sentit.
En el segons text curt Vernissatge, ens trobem a Vanek en una nova situació encara més abusrda. Arriba a casa d’un matrimoni amic on li ensenyen el pis però a la vegada amb una insinuació a gaudir dels “plaers” dels seus amics.

Com al teatre de l’absurd, ens allunyem del la construcció de l’obra i ens apropem a una contrucció gens racional i sense cap lógica. L’obra és una relació se situacions més absurda que l’anterior fins arribar a un final sense volta ni solta. Però amb això no vull dir que no tingui missatge ni història per explicar.

És una obra que m’ha agradat força, és una obra hilerant on tots els actors estàn genials. Magnífic Josep Julien en el seu paper cap cerveser i marit així com Rosa Gàmimz en el seu paper de dona. Hem d’indicar que els papers son totalment exagerats i portat a un límit extrem. Per aquest motiu s’ha conseguit que l’absurd dels personatges ens agradin igual que la interpretació del actors.

L’escenografia és molt sencilla, amb 6 armaris ens endimsem en un petit despatx on la bruticia i les llaunes de cervesa conviuen amb el cap. Quan comencem la següent obra i viem com els actors en van creant el nou espai. Aquests armaris inicials es converteixen amb tot un menjador d’un pis fabulós.

És una bona oportunitat per acudir al Grec 2018 d’aquest any i poder passar una bona estona rient sempre que entrem en el seu món esgarriat. Si vas amb la idea de veure una comèdia típica, segons el meu parer no és la proposta ideal. Si vols obrir la ment i deixar-te emportar, no ho dubtis.

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari