Carrie, el musical

24.CARRIE.png
Carrie, el musical

Direcció:
Ferran Guiu

Repartiment:
Georgia Stewart
Muntsa Rius
Elisabet Molet / Laura Dorca
Mikel Herzog / Bittor Fernández
Laura Miquel / Sara López
Marc Pociello / Ferran Enfedaque
Marta Capel / Elisabet Paulet

Una adaptació de Stephen King al teatre? Doncs no em sembla tan mala idea. La veritat és que molts llibres que he llegit de Stephen King em sembla que poden ser portats al teatre. Però, un musical d’un llibre de King?  Doncs una vegada he vist “Carrie, el Musical“, puc dir que s’han sortit amb molt bona nota.

Dissabte vaig anar al Teatre Gaudí i vaig gaudir d’aquest musical basat en una de les novel·les que més m’han agradat de Stephen King. No puc dir que sigui el millor dels llibres que he llegit, però pel tema que tracta és la que més m’ha cridat l’atenció i em va atrapar de petit.

Carrie White, una jove grassoneta (no és la imatge del film ni de l’obra de teatre) marginada pels companys d’institut, o sigui el bulling que actualment estem veient a les noticies. A més amb una mare fanàtica i religiosa.

Un llibre que va estar censurat en diferents escoles (i algún dels països d’europa) i que és una bona obra (llibre i l’obra que he vist) pels actuals joves. He de dir que el públic assistent era força jove . Amb tot, té molts punts per agradar, i tant que ho fa.

L’adaptació de Carrie a una obra musical ja demostrat que el Teatre Gaudí ha fet un bon treball per voler ser un teatre punter en teatre musical. Hi ha números musicals molt bons, hi ha una força en tots els protagonistes que no puc indicar quin m’ha agradat més, i tots tenen l’oportunitat del seu moment solista.

A més, tal com en el llibre,  veiem la part dels articles, testimonis i els interrogatoris posteriors dels fets per situar-nos en cada un dels moments. Fins arribar a la part més recordada per tothom (gràcies al film), el de la festa. Aquest moment és espectacular al teatre. La part melòdica de gran part de l’obra es transforma amb una amb més ritme i coreografia per treure-ho tot a l’escenari.

Més d’un cop vaig voler ser com Carrie, i acabar amb tothom amb la mateixa força i ràbia que va treure per sortir del tots els seus malsons. És una història molt actual amb referències a grans temes que sempre hem vist i que segurament hem patit un d’ell en qualsevol  moment. El bulling a les escoles, el fanatisme religios i la sobreprotecció d’alguns pares.

Em quedo amb aquesta versió que he vist de Carrie, i la recomano totalment. Segur que molts la gaudireu per ser amants dels musicals, però molts poden descobir una petita joia que actualment podem veure al Teatre Gaudí.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en postfuncio, Teatre, Teatre Musical i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s