Pel davant…. i pel darrera
Direcció:
Alexander Herold.
Repartiment:
Lloll Bertran,
Agnès Busquests,
Jordi Díaz,
Carme Pla,
Miquel Sitjar,
Lluís Villanueva,
Xavier Serrat,
Laia Alsina i
Bernat Cot.
Aquesta setmana he anat a veure dues reposicions, avui toca parlar d’aquesta comèdia “Pel davant … i pel darrera”. Una obra que em semblava que feia molts anys que la vaig veure i que no han estat tots els anys que creia. Com a l’altre vegada, he rigut i he passat una molt bona estona.
Inicialment hauriem de dir que és una calamitat de funció, això és el que veiem amb els protagonistes, ja que el que veiem amb els actors és unes interpretacions amb les que riem força gràcies als malentesos i les picabaralles entre els intèrprets i és en aquests equivocs que centren el ritme de la funció.
S’ha de dir que la segona part és la més divertida, ja conèixes als diferents personatges i directament començes a veure el ritme que pren l’obra i no deixa d’anar a munt. És una obra creadada per omplir el teatre.
Aquesta obra és una d’aquelles comèdies teatrals més divertides que he vist, i segurament per aquest motiu moltes companyies volen representar-la amb èxit dispar.
Els espectadors podem veure el que succeeix durant l’assaig d’una funció, i el que veiem al teatre i del que no podem veure.Primer podem veure l’últim assaig de l’obra hores abans de l’estrena, una vegada que això acaba, tenim el primer acte finalitzat i anem al segon acte, on la màgia del teatre la veiem en la part del darrera. Els problemes entre els actors, la representació tot succeeix a un ritme frenètic i trepidant. Amb tot, la funció es representa amb “normalitat”, però tenim un bonus track en un tercer acte. Segurament el millor.
Aquesta obra de teatre dintre del teatre va in crescendo en tot moment. Si, és un vodevil amb les tópiques portes que obrim i tanquem en tot moment.
Tot els protagonistes estàn en el seu paper. No dubteu en assistir al teatre i deixeu-vos enlluernar per la màgia del teatre.
Inquietuds 