Los niños oscuros de Morelia

Direcció:
Elena Fortuny

Repartiment:
Marc Pujol,
Rodrigo García Olza

Autor:
Alberto Tola

Divendres (4 de gener) s’estrenà “Los niños oscuros de Morelia”, una obra de la companyia Nigredo que ens explica l’aventura de dos adolescents en un vaixell ple de nens exiliats de la Guerra Civil Espanyola que navega cap a la ciutat de Morelia, Mèxic. A partir de diferents jocs, volen evadir-se de tot els que els està succeint.

Ens posem en context, ja que el 27 de maig del 1937 salpava del port de Bordeus el vaixell Mexique rumb a Mèxic, on va arribar el 7 de juny. Des de Barcelona s’havien embarcat 456 infants i joves, orfes i fills de republicans per poder fugir i sobreviure a la Guerra Civil. I aquesta obra ens parla de dos d’aquests supervivents de la guerra amb un futur incert pel viatge.

Amb uns jocs perillosos i d’evasió dels protagonistes, els nens d’una República perdura i oblidada, intenten sobreviure el dia a dia en què s’enfronten. A poc a poc, amb petittes apostes podem veure la transició, la corrupció, altractaments i les històries dels perdedors.

Elena Fortuny, que debuta amb aquesta proposta, ens mostra els dos protagonistes (Rodrigo Garcia i Lluis Marquès) a escena en tot moment. Dos nens que ens parlen en primera persona i que segons quins jocs o répliques que ens diuen, van alternant els nous personatges més grans o petits.

Tenim en escena dos objectes que apareixen en tot moment. La maleta, plena de records del passat i és el preu del passatge d’aquest viatge que ens descriu. I una banyera, on podem veure que amb la imaginació dels nens anem caminant amb diferents estris segons el joc que anem jugant. Una banyera que actua com a un taüt, un vaixell, una petita capella i fins i tot com a una banyera. S’ha de dir que la imaginació, és un personatge més en aquesta obra.

Aquesta temporada estem veient diferents obres d’una memòria que sembla tornar a ser visible i que a vegades no s’ha explicat sovint.

Un apunt, tot i el treball per estrenar l’obra i arribar a Barcelona; aquest text ha tingut diferents adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia.

Tot i per problemes personals, he trigat en escriure aquesta recomanació, penseu que teniu fins els proper 20 de gener per recuperar aquesta història contemporània de la nostra història.