La Celestina

Direcció:
Jaume Policarpo

Repartiment:
Águeda Llorca,
Pau Gregori

Escenografia:
Jaume Policarpo,
Miguel Ángel Camacho

Construcció de titelles:
Jaume Marco,
Miguel Ángel Camacho

La companyia Bambalina: Teatre Practicle presenta una versió amb dos únics actors per presentar els 10 personatges de l’obra. I tot amb la tècnica de la titella de mànec i el teatre d’objectes.

I el primer que he de comentar, és que no em resulta estrany veure que han guanyat el Premi de les Arts Escèniques Valencianes; ja que s’ho val. Millor espectacle de Teatre, Millor actriu, Millor adaptació de text i Millor direcció escènica.

No sóc gaire fan dels clàssics, ja que de petit em van obligar i a la vegada repudiar aquests textos de lectura obligada. Però  amb propostes com aquesta és una forma genial per introduïr-se en les adaptacions.

Per representar-ho no han renunciat al llenguatge ni als personatges. Han mantingut l’esència de La Celestina amb un llenguatge planer, amb petits cops d’ullet al públic, i és d’agrair. A més els dos actors (si, són actors i no únicament manipuladors de titelles) donen vida als 10 personatges amb aquest tipus de titelles.

En un primer moment vaig veure que aquest tipus de titella no m’acabaria de convèncer, i què equivocat que estava. Tot el contrari, gràcies a l’ Águeda Llorca i Pau Gregori em vaig oblidar d’ells i vaig connectar directament amb els personatges.

S’ha de dir que la expresivitat de les cares és excel·lent, i com dic necessari per oblidar-nos dels seus manipuladors. I juguen amb tot moment amb tot l’espai dissenyat per aquest muntatge.

Encara teniu temps per anar-hi, o sigui que no dubteu en cap moment.