Un obús al cor

 

ObusalCor.jpg

 

Un obús al cor

Direcció:
Oriol Broggi /
Ferran Utzet

Repartiment:
Ernest Villegas

 

Autor:
Wajdi Mouawad

 

 

El dolor era molt fort i no hi havia res a fer. Res. M’estava allà veient com es consumia i ja no sabia qui era jo. I com que el silenci que s’instal·lava era per vomitar, mortal, acabava per demanar-li: “Què puc fer, però què puc fer?”

Un obús al cor és un monòleg del libanocanadenc Wajdi Mouawad, un dels dramaturgs més representats al món (Incendis). Oriol Broggi i Ferran Utzet dirigeixen a un esplèndid Ernest Villegas que interpreta un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare.  . Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent. I tota la vida passa pel seu davant.

Wajdi Mouawad centrifuga tot el seu teatre, les frases, els personatges, els temes, el dolor, l’humor, la pena i la tristesa, en aquest espectacle meravellós que ha rebut nombrosos premis i que s’ha convertit en un dels èxits de la cartellera teatral al nostre país i que aquest cap de setmana hem vist al Teatre Aurora.

Segons ens ha comentat el mateix Ernest Villegas, volia tenir un monòleg per poder portar a la butxaca i va ser a partir d’aquesta novel·la i del text del Wajdi que va crear un espectacle de petit format i que ens torbem amb una gran obra. Tot i que la novel·la de que parteix aquesta obra no podem dir que sigui recomanable, l’adaptació que s’ha fet té tota la força per atrapar a l’espectador d’inici a final de l’obra.

És d’una poètica dolorosa viscuda per l’autor i que ens transmet en tota la seva crueltat Ernest; que fa que tot el públic estigui a punt de la llàgrima durant els 60 o 70 minuts que dura la funció.

En el monòleg posterior que s’ha realitzat, comentem que a partir de “Incendis” que vam poder veure a la Biblioteca de Catalunya (i gràcies a la Perla 29 i l’Oriol Broggi) hem vist que “Boscos”, “Cels”, “Litoral” han seguit la mateixa línea d’èxit a Barcelona.

Dir que ès un text potent i colpidor és quedar-se curt. En tot moment ens parla de la mort, els propis sentiments que amb l’expressió i la veu de l’Ernest Villegas ens ha robat el cor. Com pocs monòlegs, la paraula pren tota la força davant una escenogràfia nua però efectiva i que ens ha agradat a tot el públic assistent a la sala.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s