La espera

Sala Fènix

Direcció:
Marcela Terra

Repartiment:
Padi Padilla

Autor:
Marcela Terra

Escenografia:
Marcela Terra

Una dona espera notícies del seu marit, membre de la Resistència Francesa, que ha estat deportat a Alemanya. Inspirada en una història real, aquesta obra és una reflexió entorn de la desesperació de l’espera.

La companyia Meridiano 70ymedio Teatro neix a Xile l’any 2000 on presentarà diverses obres al Festival Internacional de Teatro a Mil (FITAM). L’any 2012, estrenarà el monòleg La Espera, peça que va ser readaptada el 2014 per fer temporada a La Seca-Espai Brossa.  Ara la companyia xilena Meridiano 70ymedio Teatro presenta La Espera a la Sala Fènix.

Dintre del cicle Dona’m veu/ Dona amb veu que la Sala Fénix presenta, on ens presenta un teatre escrit, dirigit i protagonitzat per a dones. Els personatges demanen veu als seus intèrprets i a les dones amb coses importants a dir. 

La Espera és un monòleg sobre una dona que ha perdut el seu marit. En tot moment està esperant notícies del seu home detingut durant la guerra i deportat posteriorment per ser de la resistència.

Hi ha moments que quedes hipnotitzat pel relat que et comptes, però després hi ha moments, petites fuites a la història principal que et desconnecta per moments. Són petits moments, que tenen els seu encant, que dispersa la història principal.

Com he comentat anteriorment, aquestes fuites tenen el seu encant, la referència de l’espera del cafè i la de l’ombra t’atrauen en el seu propi espai però et dispersa de l’obra principal. Hi ha unaltre petita fuita,  el novio xinès, que personalment no m’ha arribat a desconnectar.

En definitiva, un text un text suggeridor, amb un treball actoral que m’ha agradat. Padi Padilla m’agrada tant quan ens explica la seva pròpia història com quan amb el seu propi cos ens va explicant i endinsant en el personatge.

Pensem que aquest monòleg que juga molt amb les imatges audiovisuals (imatges i petits curts), el seu treball amb el moviment amb el seu cos i amb la paraula. Podem veure la desesperació de la llarga espera, la impossibilitat dels seus somnis i de l’esperança de la trobada.

Ahir (dijous  3 d’octubre) va ser l’estrena a la Sala Fènix. És un plaer veure com amb propostes com aquestes va omplint la sala per veure propostes com aquesta. Seguirem apostant per la programació que ens proposa durant aquesta temporada.