The Rodriguez Sisters

The Rodriguez Sisters

Sala Fènix

Producció:
The Rodriguez Sisters

Dramatúrgia:
Lara Epp, Jacynthe Lamon, Agustina Basso, Yoly Lemes i Cecilia Villanueva

Idea original:
Lara Epp, Jacynthe Lamon, Agustina Basso, Yoly Lemes i Cecilia Villanueva

Repartiment:
Agustina Basso,
Marion Candela,
Cecilia Villanueva

Assistim a la Sala Fènix acompanyat d’un amic, anem a veure a les “germanes Rodríguez” en un concert. Les germanes Rodríguez són tres dives cantants en decadència, que havent passat la seva època d’esplendor continuen presentant el seu concert com si estiguessin en un gran auditori.

Anem a un espectacle difícil d’etiquetar, fins i tot quan he dit que anàvem a veure no sabia si dir que era un concert, un concert teatralitzat, una performance…, i una vegada que l’he vist, segueixo sense saber-ne en quina secció ficar-ho. I això no vol dir que sigui dolent, tot el contrari surt del que estem veient sempre, de la monotonia d’algunes propostes.

Avui he anat a passar-ho bé i desconnectar i ho he fet, durant 60 minuts he desconnectat de tot amb aquestes tres actrius i a l’hora cantants però amb un aire i aspecte una mica esperpèntic. Cançons de desamor que al final, portades en el seu terreny, et fan somriure una mica.

Marion Candela, Agustina Basso i Cecilia Villanueva són las Rodríguez Sisters que interpreten amb un humor molt seu aquestes cançons dolces i que converteixen en un punt irònic.

Comença molt fort, les víctimes del desamor de les seves cançons intenten sobreviure a les mateixes amb un punt còmic. Sempre amb un punt feminisme. I un punt molt àlgid quan canten una autèntica oda al clítoris que fa la delícia i les rialles dels espectadors.

La història de les tres germanes, un fil sobre aquestes tres velles glòries que no han triomfat (suposem) i que ara estan totalment atrapades en la seva falsa joventut; aquesta és la història que més m’ha faltat. Tot això ho veiem del programa, però quedava que ens facin alguna pinzellada sobre aquesta història.

Una proposta amb un punt “gamberro” que m’ha servit per desconnectar una estona, per pasar-ho bé, veure els dobles sentits d’algunes de les lletres (molt, molt en el seu fons) i que recomano que aneu aquests dies.

Aquest punt gamberro i que ens serveixi desconnectar una bona estona és el motiu per el que més m’ha agradat, possiblement no agrada a tohom però segur que als incondicionals de propostes un xic diferents els encantarà.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Concerts i Música, Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre, Teatre Musical i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s