Mitja taronja
Teatre Tantarantana /Àtic 22
Companyia:
La Canina
Direcció i Dramatúrgia:
Sílvia Navarro
Escenografia:
Tània Gumbau
Intèrprets:
Júlia Santacana,
Adrià Díaz i
Marçal Bayona
Anem a l’Àtic 22, tenim una nova proposta escrita i dirigida per Sílvia Navarro. Mitja taronja de cia. La Canina.
Una gran comèdia, com d’altres que he pogut gaudir de Sílvia Navarro però en petit format (RiP o Alguien que apague la luz) o Ifigènia en taxi. Aquesta parla de la parella i com les coses semblen com inicialment ens pensem. Al final surt el seu toc de comèdia marca de la casa, però no previsible.
Mitja Taronja és un espectacle de la companyia La Canina en la residència a “El Cicló” per a companyies emergents. Ja vaig poder gaudir de l’adaptació d’Assaig sobre la lucidesa al Teatre Akadèmia.
Abans de començar, si aneu a veure-la, intenteu no tenir cap mena d’SPOILER sobre la trama, ja que us poden espatllar alguns moments molt divertits.
Parlem de les parelles. Com en un sopar entre amics, al final queden dues parelles. Ens trobem una parella típica, perfecta, aquella que tothom té al cap. Volen fer un sopar per inaugurar el pis nou que han comprat. I han quedat diferents amics. El primer de presentar-se portarà una sorpresa durant el sopar. És el típic que sempre es presenta sol, el solter del grup però avui és un dia diferent. Al final ha trobat parella i vol que fer la presentació en aquest sopar.
Un punt de partida que podria ser molt tòpic en una vetllada entre amics, al final veiem una comèdia sobre les amistats, els prejudicis, les relacions sentimentals i les falses aparences.
Hi ha molta química entre Marçal Bayona, la Júlia Santacana i l’Adrià Díaz. Mostren un gran ritme durant tota la funció que va contagiant al públic i en ascens.
Una part que em va agradar força va ser l’escenografia. Podria dir molt senzilla, però amb molta efectivitat. Tot és rodó en aquesta obra. Fins i tot els moments “musicals” (per dir-ho d’alguna forma) que trenquen en un parell de moments per fer-nos còmplices encara que sigui amb els records que tenim de les 3 o 4 cançons en aquells moments.Moment Dirty Dancing és fantàstic.
Una de les coses que m’ha agradat, i que de moment no he pogut assistir fins aquesta funció, ha estat veure i escoltar l’obra per a persones amb discapacitat visual o auditiva. Fent que pugui gaudir-ne més gent.
Recomanar l’obra? I tant, sense cap mena de dubte la recomano.
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 