Apologia i escarni de l’estupidesa humana

Apologia i escarni de l’estupidesa humana

Teatre Eòlia

Repartiment:
Clara Moraleda
Marc Pujol

Autor:
Marc Timón

Músics:
Marc Timón / Piano
Vassil Lambrinov / Violí
Alba Haro / Violoncel

Tornem al Teatre Eòlia que tan bons moments que he passat aquest 2021. Aquest cio per anar a veure el musical Apologia i escarni de l’estupidesa humana una obra de l’absurd que m’ha fet passar una molt bona estona.

Apologia i escarni de l’estupidesa humana és una obra de teatre musical que aborda mites universals com la moral, l’amor i l’estupidesa humana contraposant el surrealisme més delirant amb les situacions més banals de la vida quotidiana.

Una crítica ferotge i una oda, al mateix temps, a la ridiculesa humana i a les seves petiteses, que en carn pròpia es converteixen en grans molins de vent que plantegen un camí ple d’arbres que no deixen veure el bosc. En una realitat en què els dos protagonistes estan mancats d’escrúpols, s’aborden de manera punyent, amb un tint de comèdia negra, temes com el cinisme, la hipocresia i les relacions de parella.

Parla d’un matrimoni i d’un viatge cap a Sierra Nevada per un trauma infantil del marit. I ho fa amb diferents referents que t’encén la llumeta quan comencen les cançons, quan fan diferents accions (com la del cotxe).

Tant les lletres de les cançons com la història és una poca-soltada, però que no grinyola en cap moment. Fa que el públic rigui sense cap mena de problema. Es tracta d’una obra plena d’esquetxos d’humor molt propera al teatre de l’absurd i de la pròpia condició humana. La música, en aquest cas, juga un paper fonamental com a element irònic i amb cantarelles que se’t queden en algunes cançons.

He de dir que el títol de l’obra no crida molt l’atenció, però en realitat val molt la pena. Tant els actors (grans Marc Pujol i Clara Moraleda) com els músics que l’acompanyen tenen una gran complicitat. Fins i tot, hi ha moments que els músics deixen els seus instruments i fan un petit paper.

Amb un inici on no saps cap a on anirà a parar tot, sembla que al cap de pocs minuts agafa empenta i comença la comèdia de debo. Hi ha moments molt grans, com el del talp que forma part del trauma infantil (heu de descobrir el protagonisme del talp en aquesta història).

Cal felicitar a Marc Timón pel bon moment que m’ha fet passar.

Aquesta obra la tenim al teatre únicament 5 dies, espero que pugui programar-se de nou i que molta gent pugui gaudir-ne de valent i passar una bona estona.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s