Per fi sol

Per fi sol!

Teatre Borràs

Direcció:
José Corbacho i
Carles Sans

Repartiment:
Carles Sans

Autor:
Carles Sans

Carles Sans, és un dels membres de “El Tricicle”, i aquest cop puja a l’escenari amb “Per fi sol!” un monòleg que amb anècdotes, batalletes que ha viscut i algun secret ens vol fer passar l’estona durant uns 90 minuts.

Amb una entrada plena de celebrities, he assistit al Teatre Borràs. No sé quin ha estat el motiu de tot el que he vist, però al final he vist a Laporta, Xavi i companyia i ja he vist que totes les càmeres venien més per alguns dels convidats que pel que succeïa a l’escenari.

Tal com diu al començament, El Tricicle eren un grassonet, un calbet i el guapo. El guapo, com no pot ser, és el Carles Sans. Com que han estat unes quantes dècades amb el Tricicle, moltes de les anècdotes havien de veure amb ells. Quaranta anys donen per a molt. Altres eren més acudits que han anat a boca-orella i que se’ls fa propis.

Doncs si, sembla que una de les potes del Tricicle per fi diu alguna cosa. Després de molts anys sense obrir la boca en escena, d’estar dedicat a l’humor gestual en una de les companyies que ha recorregut tot el món, aquesta nit es presenta com a monologuista per explicar una mica les seves experiències.

Veure en pantalla els inicis del Tricicle. Veure com van començar al Llantiol de Barcelona, com ens explica que la primera vegada que els seus pares van veure actuar conjuntament amb el Joan i el Paco, són moments entendridors.

També els seus viatges per fer funcions del seu espectacle al Japó, amb petits ridículs que ha passat als avions, aeroports, visita metge,…

Aquest espectacle parteix dels secrets del Tricicle i es queda en això. En moments que alguns semblen divertits, però que no serveix per poder estar quasi 90 minuts rient. La veritat és que poc vaig riure durant l’espectacle. S’ha de dir, que Carles Sans domina a la perfecció el temps per anar explicant la seva, i domina a la perfecció el poder de la paraula. Però al meu parer, es queda en això, un gran domini.

A la sortida, el comentari d’un dels espectadors resumeix molt bé el gust que va deixar “al final només he rigut un parell de gags” . I mira que tenia moltes ganes de riure, ja venia predisposat a riure i passar una bona estona. I que quedi clar, ja sabia que no anava a veure un espectacle de la Trinca, perdoneu del Tricicle (si l’heu vist o anireu d’aquí a poc temps ja entendreu aquest lapsus).