L’oreneta

L’ORENETA

Teatre La Villarroel

Direcció:
Josep Maria Mestres

Repartiment:
Emma Vilarasau i
Dafnis Balduz

Títol original:
La golondrina

Autoria:
Guillem Clua

He de dir que vaig poder assistir al teatre sense conèixer la història completament. Amb el temps que es va estrenar no he volgut llegir cap “spoiler” i menys mal. Emma Vilarasau i Dafnis Balduz són els protagonistes de L’oreneta de Guillem Clua.

L’obra de Guillem Clua ens presenta a l’Amelia, una mare ferida en el més profund de la seva ànima, es qüestiona què és el que ens fa humans, el que defineix la nostra humanitat i arriba a la conclusió que la capacitat de sentir el dolor dels altres és el que ens distingeix de les bèsties.

Ja estem acostumats d’escoltar la gravació de tancar els mòbils, de no tenir-ho nomès en silenci que també molesta. Aquest cop, La Villarroel ho diu personal per insistir en aquest tema. I la veritat que molts dels silencis que hi ha, diuen moltes més coses que les paraules.

Guillem ha aconseguit una obra rodona, on cada canvi et fa estar al costat d’un o la’ltre i sempre pensant en tenir la raó al seu costat.

La direcció de Josep Maria Mestres és rodona, ens va oferent els diferents misteris i destapant de misca en mica. Tant com la direcció dels actors. L’Emma Vilarasau i Dafnis Balduz estan magnífics. No m’estranyaria que l’obra aconseguís tots els premis que encara no ha guanyat.

Hi vam tenir un moment en què escoltava a tothom com plorava al meu costat. Fins i tot vaig tenir un moment que pensava que no m’afectava res que era un bloc de gel, fins que al final va sorgir la primera llàgrima i ja no vaig poder parar.

Tots els espectadors vam començar els aplaudiments d’en peu, una gran ovació per aquesta obra que han passat dies i encara vaig pensant.

Si Smiley semblava que era l’obra mestra de Guillem Clua, sembla que rivalitzarà amb “L’oreneta” i segur que en breu haurem de dir el mateix de la propera peça. I mira que ha costat que s’estrenes a Barcelona, després de l’estrena a Londres, Atenes, Paris, Madrid i gira per Espanya.

A més d’unes actuacions magistrals, en aquest cas més que mai podem realitzar un debat posterior per tots els temes que tracta. Un d’ells, i el més accentuat, la normalitat del col·lectiu LGTBI+

Prepareu-vos els mocadors i no tingueu cap dubte en anar a veure l’oreneta.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s